Els estudiants de l´Institut del carrer de la Força de Girona, a l´hora del pati, anàvem a la botiga del davant a comprar un entrepà de tonyina per esmorzar. Mai vàrem pensar que iniciàvem una cultura de menjar amb les mans. Com tampoc ho imaginaven els ciutadans i ciutadans que, per Fires de Sant Narcís, amb una paperina plena de xurros, o un cornet de paper de diari ple de castanyes, passejaven i passegen menjant i compartint aquests entreteniments típics de les fires.
Crec que el tema de l´esmorzar és un tema puntual i d´intendència i allò relacionat amb les fires forma part del folklores de les festes.
La primera vegada que vaig estar a Londres em va sobtar veure la gent pel carrer menjant patates fregides i peix fregit, amb les mans, està clar, i posat dins un cornet de paper. La gran quantitat de gent que menjava així em va fer veure que ja hi havia una filosofia del menjar per emportar i una cultura de menjar amb les mans.
L´origen d´aquest costum no està del tot clar, però sembla que els immigrants espanyols i portuguesos la van portar a Anglaterra, inspirada en el pescaíto frito. I sense cap mena de dubte va lligada amb el moment en què les patates van ser una alternativa alimentària (Parmentier) en comptes d´un element decoratiu.
A finals del segle XVII ja existien botigues de venda de peix fregit. Dickens ho esmenta en la seva novel·la Oliver Twist (1838).
Tot i que el fish and chips posat dins d´un cornet de paper és quelcom tan simbòlic pel país com el «Big Ben», ja té una competència seriosa; les hamburgueses, els kebabs, els frankfurt, els restaurants xinesos i el pollastre fregit. Totes aquestes noves formes d´alimentació vingudes d´altres indrets i que realment estan implantats pràcticament arreu del món, són el paradigma que ja està arrelant el menjar per emportar i que entrem de ple en una nova cultura de menjar amb les mans.
Són tants el motius d´aquest arrelament; les diferents ètnies i els seus costums, el fet religiós, la pressa que té la gent, les poques ganes de cuinar, el que cada vegada hi ha menys interès pel menjar a les cases. Total, estem en una situació canviant que perdurarà molts anys.
Si només interessa la cuina tecno-emocional, de disseny, allò que posin de moda les grans estrelles de la cuina o qualsevol altre nom que fa que sigui difícil entendre allò que han cuinat, i l´imparable avenç d´aquesta nova cultura de menjar amb les mans, pot comportar la desaparició de la cuina tradicional, millor dit a la cuina autòctona. Lamentablement a la cuina autòctona li queden pocs anys de vida.
De fora vingueren i de casa ens tragueren.
