Divendres vaig anar a un debat a ESADE. Abans d´entrar, els ponents vam ser rebuts i ens van donar un present consistent en una clau USB i una llibreta per prendre notes. Els vaig explicar, com a enginyer paperer que soc, que estava molt content que tornessin a pensar en l´escriptura sobre paper i no només en digital. Que, de fet, el llibre de paper torna a guanyar espai enfront el llibre digital i ho fa perquè el gust per la lectura va associat al tacte del paper i, en menor mesura, a l´olor, aspectes aquests que les editorials haurien de potenciar molt més. Des de fa anys em passo el dia tocant papers i teixits per veure si el seu tacte m´agrada, per així acabar proposant nous tactes en els papers que fabriquem, el camí segur cap a l´èxit.

A la tarda em vaig assabentar de l´atac massiu del desafortunat virus ransomware que encripta l´ordinador i demana rescat per desencriptar-lo. Feia dos o tres anys que me n´havien parlat i el mes de març vaig saber que havia atacat una escola de Salt. El rescat es demana en bitcoins per evitar que es pugui traçar el camí fins al responsable del robatori. Per definició, el bitcoin té una estructura repartida en xarxa, que fa impossible descobrir de quin ordinador procedeix. Aquest és el seu èxit: la seguretat. Per tant, el bitcoin permet fer xantatges a la xarxa i cobrar per la malifeta, fet al qual ens haurem d´anar acostumant.

L´atac informàtic té lloc gairebé sempre en el sistema Windows i això no és cap casualitat, és per concepció del sistema. Aquesta vegada l´atac ha trobat una fallada de Windows que s´havia fet pública el passat 14 de març. Els ordinadors domèstics ja s´havien actualitzat tapant aquest forat de seguretat, però els de les empreses no tenen actualitzacions automàtiques perquè els fa por que els programes que tenen siguin incompatibles amb alguna actualització. Així que aquestes les van fent els responsables informàtics amb més retard que els ordinadors domèstics. Recordo que dijous hi va haver una actualització de Windows.

El cas és que anem cada vegada a més vulnerabilitat informàtica i això comença a ser preocupant. Al principi jo havia augurat una caiguda total de la xarxa d´internet similar a l´elèctrica, cosa que no s´ha produït perquè la xarxa digital té una infinitat més de nodes que no pas aquella. L´entrada massiva de virus pot ser el punt feble de la nova era digital, sobretot si persistim a usar el sistema més exposat al món com és el Windows. Tenir un ordinador al qual en qualsevol moment li podem posar un programa de procedència desconeguda és com fer sexe amb un desconegut sense protecció, com fer una transfusió de sang sense haver comprovat la seva seguretat. Per conviure amb aquest risc, com a mínim, hi hauria d´haver una còpia de seguretat permanent en un aparell físic desendollat del sistema, cosa que no es fa.

El que caldrà serà fer un retorn als protocols més elementals de la humanitat: no parlar amb qualsevol, estar segur de conèixer l´individu amb el qual fas transaccions econòmiques i conèixer molt a fons a la persona amb la que tindràs relacions íntimes. És a dir, carregar programes des d´un lloc que els hagin certificat sense virus, com la botiga d´aplicacions d´Apple pels mòbils i tauletes, impedir a l´ordinador que carregui res que no vingui des d´aquí, no obrir mai un correu desconegut i enviar-lo automàticament a un lloc de quarantena que no pugui infectar l´ordinador, i fer còpies de seguretat en discos o memòries desconnectades dels ordinadors.

La globalització té moltes coses positives. Crear un mercat més gran on cada individu estigui especialitzat en una cosa diferent és un impuls a qualsevol economia. Fer un mercat més gran que augmenta l´economia d´escala abaixa costos i augmenta la riquesa mundial. Barrejar la sang de persones situades a desenes de milers de quilòmetres millora la raça. Però tot això té aspectes negatius i perillosos als quals s´ha de fer front. Per exemple, la circulació massiva de mercaderies, anant i tornant el mateix producte d´un lloc a un altre, és d´una ineficiència que afecta el medi ambient. Però el risc més gran en aquesta evolució és la pandèmia, una infecció a gran escala, amb virus que van d´un lloc a un altre del món amb facilitat i a gran velocitat.

Per tant un aspecte a desenvolupar de forma urgent en la globalització és la millora de la protecció contra les infeccions, la profilaxi, tant si és de tipus humà, com si és de tipus informàtic o com si és de tipus ideològic.

No es tracta pas de fer marxa enrere i tancar els ordinadors, es tracta de fer-ne un ús diferent, amb desconnexions de l´exterior quan no sigui necessari, per exemple detectant quan l´usuari sigui davant l´ordinador o fent-ho de forma quantificada, per paquets, aïllant millor els llocs de quarantena, creant espais de baixada de programes més segurs i certificats... i deixant de fer servir la filosofia Windows que permet un trànsit relativament lliure.

Si el llibre de lectura ha tornat al paper, per què no podem recuperar protocols de seguretat que teníem en el passat? Només cal que veiem que el món global i digital no és xauxa i que és ple de perills.