Cartes

15.05.2017 | 10:28

Història d´una decepció
ELISABET VÁZQUEZ MARTÍNEZ METGE FORENSE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Any 2010. El meu nom és Elisabet. Després d´una carrera de medicina, una especialitat i descobrir el fascinant món de la medicina legal, per fi, i amb la immillorable ajuda de tota la meva família, em decideixo a presentar-me a les oposicions de forense. Ho intento, em fascina el món de la medicina legal i vull ser forense.

Després d´any i mig de sacrifici, de no dormir i de la gran paciència i ajuda del meu marit, aprovo. Per fi soc forense titular!

Visc a Vidreres, escullo la plaça de Sant Feliu de Guíxols. Soc feliç. Tot i que les guàrdies són setmanals, em transmeten que aviat s´aconseguirà equiparar a la resta de Catalunya: guàrdies de 24 hores juntament amb els partits judicials de Blanes i Santa Coloma de Farners. Il·lusionada, començo una nova etapa, esperant gua­nyar qualitat de vida, tranquil·litat i, el que és més important, fent allò que m´agrada: ser metge forense.

Res més lluny de la realitat; encara s´ho estant estudiant, i d´això ja fa 7 anys. Estem en un partit judicial que atén des de Sant Antoni de Calonge fins a Sant Hilari Sacalm. Som cinc forenses treballant 21 dies seguits de guàrdia continuada matí, tarda i nit; aixecant-nos a qualsevol hora; fent malabarismes per poder conciliar la vida familiar amb la laboral; havent perdut els moments més importants dels nostres fills; no podent gaudir d´un simple diumenge d´excursió amb els nostres amics; cobrant menys que els nostres companys (cobrem per una setmana el que la resta cobra en un dia); anant cansats amb el perill que comporta agafar el cotxe diàriament a qualsevol hora del dia; decebuts del sistema; esperant que el Departament acabi d´estudiar-se la nostra situació laboral; no entenent el perquè som diferents dels altres...

I jo em pregunto... per què? Per què no soc igual que la resta dels meus companys? On són els meus drets? Per què no puc gaudir d´una vida normal? Què he fet malament?... Estic decebuda; estic cansada de no ser escoltada, de no rebre resposta, de la indiferència dels poderosos... Sí senyors, aquesta és la història d´una gran decepció; una decepció entre moltes altres. Però això no interessa a ningú, molts altres vindran il·lusionats i creient en les paraules i les promeses dels grans... Tant de bo tingueu més sort que jo.

Grafits incívics
Guillermo Martí Ceballos Sant Pol de Mar

Resulta molt irritant i decebedor veure com estan proliferant les pintades i els grafits per tota la nostra geografia. És una vergonya veure el lamentable estat en què es­tan quedant tota classe de parets, portes, persianes i mobiliari urbà. Però ara, i des de fa uns anys, aquesta xacra s´ha estès no solament a les ciutats i els seus extraradis, sinó també als nostres pobles embrutant fins i tot la naturalesa i el seu entorn (roques de la platja, arbres, masies, ponts, carreteres, etc.). Em sembla decebedor la permissivitat i la falta de contundència amb la qual s´actua per part de les administracions, que al meu entendre haurien de prendre cartes en l´assumpte per solucionar aquest greu problema d´incivisme que resulta tan costós i antiestètic. Sens dubte el grau de civilització d´un país es mesura també pel seu civisme i respecte pel bé públic.

Seria recomanable realitzar més campanyes educatives per part de les televisions públiques, de les escoles i instituts a més d´incrementar les sancions i la vigilància. Crec que una altra bona mesura que podria evitar gran part aquests excessos  seria limitar i regular la venda d´aquests aerosols als professionals que tinguin permís i espai assignat per realitzar el seu grafit. 

Macron, l´esperança; Catalunya, la ignorada
JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac

És una qüestió d´interessos polítics, o bé nosaltres no entrem encara a les seves inquietuds de comunitaris. Què pensen els observadors de l´actitud del govern espanyol? Com poden arribar a permetre, que es veti un parlament democràtic? Potser aquest ha sigut implantat per casualitat, o s´esdevé mitjançant un electorat? Pel que sembla, aquestes preguntes haurien de tenir una resposta convincent, almenys es demostraria què com a ciutadans europeus, bé mereixem un respecte.

Com analitzen el procés anticonstitucional a la presidenta del parlament català? Amb quin judici de seny polític es pot jutjar la senyora Forcadell i la Simó, portaveu de l´hemicicle. No consideren improcedent aquesta imputació política? A vegades hem de tapar-nos les orelles com els ulls, i mirar el fons de l´actitud dels parlamentaris europeus. No té cap sentit acceptar un protocol constitucional, que imposa unes regles fora de context, pel sol fet d´ignorar-nos. Seria bo que la política europea baixés del núvol on és troba, i comences a moure les fitxes democràtiques per moure la situació que tant ens preocupa al poble de Catalunya. Donen la imatge de no voler assabentar-se del greu problema que ens envolta. En canvi ara sembla que Macron és l´esperança, tant de bo nosaltres també tinguessim la percepció que se´ns escolti. I es fixin un objectiu ­democràtic com a favorable, per ­destensar la tibantor del divorci de Catalunya i d´Espanya. Confiem que la satisfacció sigui ­compartida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema