El treball precari i el divorci

15.05.2017 | 10:15

En la meva activitat docent explico als meus alumnes que les diferents branques de l´ordenament jurídic no són compartiments estancs, i que l´estudi de qualsevol d´elles no es pot fer sense tenir en consideració l´estreta relació que guarda amb moltes altres.

Si com a mostra valen dos supòsits, recordo ara el conflicte dels controladors aeris el desembre de 2010, que encara té fronts judicials oberts, i el molt més recent de les sentències dictades el 14 de setembre de 2016 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb ocasió de qüestions prejudicials plantejades sobre drets de treballadors interins, englobant dins el concepte de treballadors tots els que presten una activitat laboral per compte aliè en règim laboral, estatutari o funcionarial. En tots dos casos, els litigis eren de caràcter laboral, però la seva relació amb el dret europeu, constitucional i administratiu era evident en tots dos, per no referir-me ja a l´impacte sobre altres branques, com el dret mercantil i penal, del primer.

Porto a col·lació aquesta breu reflexió inicial, que intento que l´alumnat tingui present en totes les activitats pràctiques que desenvolupem durant cada curs acadèmic, i que tracto també, i no és fàcil per descomptat, de tenir-la present en les anàlisis jurídiques que realitzo de resolucions judicials o en articles doctrinals, per enllaçar-la amb una recent sentència dictada pel Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem el 26 d´abril, en la qual el món del treball (precari) impacta de manera indubtable sobre la resolució judicial en un supòsit de divorci, i en la qual crea nova doctrina sobre la valoració de l´esmentat treball precari, per l´esposa, declarant, tal com s´explica en la molt didàctica nota de síntesi elaborada per l´àrea civil del gabinet tècnic del TS, que «la col·laboració en activitats professionals o negocis familiars, en condicions laborals precàries, com és el cas, es pot considerar com a treball per a la casa a l´efecte del reconeixement de la compensació econòmica de l´art. 1438 del Codi Civil, mitjançant una interpretació de l´expressió «treball per a la casa» continguda en el precepte, atès que amb aquest treball s´atén principalment al sosteniment de les càrregues del matrimoni de manera similar a la feina a la llar». Dret del Treball i Dret Civil s´uneixen en aquest cas per atorgar una millor protecció econòmica al membre de la parella que ha prestat la seva activitat laboral en condicions qualificades pel TS de «precàries» i que no poden ser «expulsades», o «no incorporades» en una interpretació de l´art. 1438 del Codi Civil que atengui «a la realitat social actual» segons la Sala, es a dir a situacions en què es compatibilitza el treball precari amb la cura i organització de la casa, de les necessitats o intendència domèstica.

Què va fer la sentència de l´Audiència Provincial a partir de la pretensió formulada per la part actora en la seva demanda? Després de la desestimació en la instància, l´Audiència va equiparar el treball a la llar amb el treball efectuat per la dona «col·laborant en l´empresa regentada pel marit, en règim d´autònom i amb un salari de 600 euros». Imprecisions conceptuals a part, un treball «de menys importància» (col·laboració) s´equipara a la feina a la llar en la mesura en què s´ha compatibilitzat amb el treball intern, al qual ha seguit dedicant-se l´esposa durant tot el període, i al mateix temps, no convé oblidar-ho, que amb el seu treball extern ha contribuït a l´increment del patrimoni de la seva parella, i a més l´activitat laboral (com passa amb un percentatge molt important de treballadores, ja siguin per compte d´altri o autònomes), que en la sentència recorreguda insisteix que és de «col·laboració» (amb l´activitat professional del marit, en un negoci familiar titular de la sogra) «es compatibilitza i s´organitza en funció de les necessitats i organització de la família».

Per tant, el TS, tenint en compte la realitat social actual i el fet que moltes persones (fonamentalment treballadores) es dediquen tant a la feina «interna» com «externa», i que la segona està condicionat, en la seva durada (i salari ) pel treball intern, i en algunes ocasions, com ocorre en el present supòsit, l´activitat es desenvolupa en negocis familiars (treball per compte d´altri o autònom, al marge que sigui una «col·laboració» o alguna cosa més), equipara aquest treball extern precari al «treball per a la casa» als efectes de la possible fixació d´una quantitat econòmica compensatòria prevista en l´art. 1438 del Codi Civil, atès que, afirma la Sala, «amb aquest treball s´atén principalment al sosteniment de les càrregues del matrimoni de manera similar a la feina a la llar».

Cal observar, en definitiva, que el TS accepta només, encara que aquest terme no tingui ara poca importància atesa la realitat del mercat de treball, l´equiparació quan es tracta d´un treball molt condicionat per la seva dependència del treball intern pel que fa a durada i salari (i amb gairebé tota seguretat l´horari, encara que no s´esmenti expressament en el litigi). Per donar una resposta positiva a la tesi del recurs, i per això procedir a la modificació del seu anterior doctrina, la sala, a més de la referència general obligada a l´art. 3.1 CC, accepta l´existència del treball «menys important» a efectes de la seva equiparació al de la casa perquè, mentre treballava internament, l´esposa també ho feia externament, «i a més», emfasitza «en el negoci familiar, amb un salari moderat i contractada com a autònoma en el negoci de la seva sogra, el que li privava de la indemnització per acomiadament» (salari ... autònoma ... indemnització ..., categories conceptuals que han de ser utilitzades amb precisió i que no ho són al meu parer en aquest cas, tot i que no afectin el fons del litigi).

Em queda el dubte, i estic gairebé segur que això li passarà també a la major part de les persones que llegeixin la sentència, d´on col·locarà el llistó el TS, als efectes d´equiparació del treball «extern» amb el «intern», atès que considera una remuneració de 600 euros com a «un salari moderat» (moderat sí que ho és, per descomptat, i freqüent en la realitat social actual del mercat laboral també), i a més la prestació de l´activitat laboral es desenvolupa en un negoci familiar. Canviarà de criteri si el salari és una mica superior, si el treball es desenvolupa fora de l´àmbit familiar empresarial, i si es tracta d´una treballadora assalariada sense cap dubte? Crec que l´esperit de la sentència va en la línia d´una interpretació àmplia de l´equiparació, però serà prudent esperar futurs pronunciaments del TS per confirmar, o no, aquesta hipòtesi de treball.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema