Puc assegurar que no és escena tan agradable com per gravar-la, la d´algú cagant. Com que al bar on miro el futbol el lavabo és minúscul i només té pica i vàter, en tres dies diferents, entrant a pixar, he trobat assegut a la trona el mateix parroquià: un negre tan carregat d´anys com de quilos, que accepta amb somriure comprensiu la meva interrupció. O potser no és un somriure i té les dents serrades per l´esforç. La imatge d´aquell home de pell fosca, edat provecta, panxa budista i pantalons als turmells que només diu mpfff, se m´apareix cada nit fins que em desperto suat, cridant auxili.
Bé, que no és agradable és opinió personal, no forçosament compartida pel regidor del PP Diego Borrego, acusat de fer un contrapicat amb el mòbil a un home que cagava en un vàter de l´estació (les estacions sempre han sigut zones de sexe sòrdid, això no ho ha canviat l´alta velocitat). En Borrego diu que no, que ell feia el mateix -cagar- a la cabina del costat, volia recollir el mòbil de terra i el veí de cagalera va pensar el pitjor. La gent es torna susceptible, quan caga. Abans, si un anava als urinaris de l´estació i algú se li posava al costat, ja sabia que no era per gravar-lo, sinó per pelar-se-la tot mirant-li la cigala. Era menys anònim que una gravació d´estranquis, per això en sortien amistats de per vida. Si en Borrego diu que no l´excita veure un home cagant, no seré jo qui ho posi en dubte, però la seva carrera política està igualment acabada. Una altra cosa seria si l´acusessin de voler robar la cartera al veí de latrines, de rebre un sobre de vàter a vàter o d´amagar-se als lavabos per dur la comptabilitat B, que llavors comptaria amb el suport de tot l´aparell del PP.
I si aquestes coses li agraden, no se la jugui, Borrego. Jo li puc explicar on trobar un negre que li posarà totes les facilitats, tant per gravar-lo com per gaudir en directe d´una evacuació que rigui´s de Dunkerke. I amb un somriure a la boca.
