Presideix els EUA un pinxo amb negocis dubtosos, que va aconseguir fama acomiadant gent en un reality-show, a qui l´FBI investiga els seus contactes amb Rússia (alta traïció) per manipular la campanya ­electoral de la qual va sortir vencedor.

A Corea del Nord la tercera generació d´un règim monarco-comunista llança setmanalment al mar míssils nuclears que comprometen la vida al planeta.

Un exespia soviètic presideix, governa i torna a presidir Rússia (des de finals del segle XX) amb tres dosis de nacionalisme expansionista i una de verí, traces de dictadura i intolerància als drets humans.

A Espanya, el president del PP, corrupte en òrgans vitals com Madrid, València o Múrcia, beneficiari de caixes de cigars havans i diner «bárceno», governa en minoria comprant a preu d´or suports per seguir en el poder i sobreviure a la septicèmia política.

A Veneçuela, un tomboler rifa la democràcia i assegura, amb ignorància de pastoret, que se li a­pareix Chávez sense que aquestes al·lucinacions siguin imputables a la fam que aprima els seus paisans.

Al Regne Unit, la premier aviària segueix els designis populars inspirats per un borratxo xenòfob. A França, un banquer d´esquerra dretana es torna euroheroi per parar la fatxa filla de fatxa que fa 30 anys era una excrescència extravagant.

En un món amb comunisme de mercat i capitalisme financer proteccionista governat per éssers estranys és normal que siguin èxit de taquilla les pel·lícules de supergrups contra supermalvats.