PDeCAT versió 2.0

16.05.2017 | 10:16

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) es va fundar el 10 de juliol de 2016 com a successor de la vella Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Aquest partit polític, arran del «cas Palau», tenia embargades preventivament quinze seus com a garantia per fer front a la responsabilitat civil derivada d´un presumpte finançament il·legal. 

En el congrés esmentat va definir-se com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista». És un totum revolutum que emmascara la indefinició ideològica.

Atès que el congrés va acabar com el rosari de l´aurora (el nom del partit proposat per la direcció va ser rebutjat i es va qüestionar compatibilitzar diversos càrrecs), era necessari desenvolupar un ideari propi, més enllà de conceptes genèrics.

D´aquí que la «primera conferència ideològica del PDeCAT» de dissabte passat, sota el lema «Crear, garantir i compartir el millor país», havia d´omplir els buits del congrés fundacional.

En el discurs de clausura, la coordinadora general, Marta Pascal, va anunciar cinc principis ideològics: «en primer lloc les persones com a centre del projecte; una nova relació entre estat i mercat sense conflicte; la construcció d´un estat emprenedor; el talent com a motor de canvi; i el cinquè i últim: fer emergir i consolidar una nova classe mitjana treballadora».

Entre el «populisme» light (Macron) i el populisme heavy (Mélenchon) de l´esquer­ra o de la dreta (Marine Le Pen), el antics convergents optaran pel «reformisme moderat» de Macron?

No seria estany que, orfes d´un pare carbasser caigut en desgràcia però que ha deixat penyores a dojo, s´apuntessin a l´enganyifa d´un francès, representant dels banquers, que aplicarà el «liberalisme compassiu» per evitar conflictes socials.

Els neoconvergents reivindiquen «un projecte genuí» que inclouria persones «liberals, defensores d´un estat del benestar que garanteixi oportunitats, personalistes i humanistes,  demòcrates i socials-liberals». A més de confirmar que la formació és «sobiranista» i «constructora d´una Catalunya més europea que mai». Quin poti-poti!

Per reblar el clau, declaren ampul·losament que una Catalunya independent tindria un model econòmic com Dinamarca, basat en la llibertat d´emprendre, la igualtat d´oportunitats i l´ajuda de l´estat per als més necessitats. Que bonic! Serà la terra de Xauxa?

Bé, per esvair qualsevol dubte, el liberalisme del passat convergent és el projecte pel futur. I, ves per on, en la temptativa de buscar homologació internacional, van de bracet amb Ciutadans, convençuts partidaris del «centrisme liberal» que representa Macron. En fi, obliden el refrany: «de bon llinatge ve el seu ase, que amb les dents es grata el cul».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema