A mesura que et fas gran creus haver-les vist de tots colors, però no deixa de sorprendre´t la ingent quantitat de girs narratius que es produeixen al teu entorn. Hi ha, per descomptat, els propis, però aquests formen part d´aquesta fantàstica cadena de casualitats que anomenes rutina. Intentes viure amb un cert ordre però sempre t´acaben passant coses que et torpedinen qualsevol agenda: és, al capdavall, el sentit mateix de la vida, on alternes alegries i misèries amb l´únic prec intern que s´equilibrin prou com per mantenir uns mínims racons de felicitat. Però els del teu entorn són diferents, perquè aquests es produeixen gairebé sempre malgrat tu, és a dir, que arriben a consumar-se sense que en tinguis la més mínima noció. Fixeu-vos en la gent que coneixeu, o la que tracteu per imperatiu laboral: segur que si féssiu una anàlisi exhaustiva de les profundes transformacions dels seus rumbs vitals, arribaríeu a la conclusió que les persones tenen dues vides. Una, és la que emana del relat que tu els dones, que articules a partir de les seves personalitats, i l´altra és el que s´acaba escrivint per les decisions que han pres i que tu mai hauries pensat que es produirien. Si enfoques bé al teu entorn, et trobes dobles vides, relacions obertes, transmutacions virtuals, odis viscerals, pànics escènics, traumes insuperables o opinions impronunciables. I clar, tu, que en el fons intentes creure´t que les coses han o haurien de ser més senzilles, no pares de meravellar-te davant aquesta constatació que, efectivament, res no és el que sembla. Sona a tòpic, però és que és realment així, vivim envoltats d´aparences, i en desgranar-les, acceptar-les, i sobretot entendre-les, és part fonamental de la nostra capacitat per a l´empatia. Perquè, per damunt de tot, l´important no és prendre consciència que hi ha aparences, sinó comprendre d´una vegada per totes que, si vols ser com et doni la santíssima gana, la primera regla és deixar que els altres facin el mateix. Sense prejudicis no hi hauria tantes màscares, i sense màscares no hi hauria tants prejudicis.
