Hi algú diu que els partits tradicionals estan en crisi tots els que participin de la conversa tindran la temptació d´assentir amb el cap i segur que algú anirà més enllà i s´apressarà a repassar exemples que ho demostren i que acabaran amb l´espectacular victòria d´Emmanuel Macron a les presidencials franceses. Però la rugositat ens obliga a anar una mica més enllà. El primer viatge internacional de Macron després d´haver accedit a la presidència de França ha estat a Alemanya, on s´ha reunit amb Angela Merkel. La cancellera l´ha rebut en un moment de plenitud política i amb el seu lideratge intern i extern reforçat. A Berlín, Macron es jugava la credibilitat de la seva proposta de reformar la Unió Europea, fins que Merkel l´ha beneït públicament. La cancellera treballa a mitjà termini, sobretot després de la contundent i inesperada victòria del seu partit aquest cap de setmana en un feu tradicionalment socialista que l´impulsa cap a la quarta legislatura consecutiva. Els experts saben molt bé que la voluntat de canvi està molt vinculada a les expectatives. Si no tampoc s´explicaria la reelecció de Mariano Rajoy a Espanya i les incerteses sobre el futur govern de Catalunya. Els electors no acostumen a tenir una obsessió malaltissa a favor o en contra d´un partit o d´unes sigles, en fan una utilització molt més instrumental i trien entre les ofertes que tenen. A Catalunya no hi ha encara un calendari electoral però el procés, acabi com acabi, haurà de significar una nova cita amb les urnes. Els actuals actors miraran d´arribar-hi amb el mínim desgast possible però segur que al davant es trobaran a qui pensa explotar la seva possible pèrdua de credibilitat.
