França ha triat a un home sense partit o gairebé en la creença que era un bon partit per casar-se electoralment amb ell. Emmanuel Macron, de qui ningú tenia notícia fa un parell d´anys, es converteix així en el nou president gaullista d´un país que aprecia els polítics de caràcter enèrgic i alhora galant. Si de cas, Macron trenca amb la tradició faldillera dels seus predecessors; però és que encara no s´ha estrenat en el comandament i qui sap el que pot succeir en el futur.

Aquestes coses passen a França, que és república coronada i ha anat adoptant formes monàrquiques des dels temps de Napoleó. Amb De Gaulle la cosa es va fer més visible. Va inventar una república a la mesura de les seves il·lusions de grandesa (que allà anomenen grandeur) i la va dotar d´una presidència amb trets imperials, només que sense imperi en el qual recolzar-se. El millor del sistema és que el poble tria directament al seu cap d´Estat i, a més, ho fa a doble volta; per tenir temps de rectificar.

Un sistema com el francès afavoreix l´individu i dona un plus als governants amb forta personalitat. Qüestió de veterania. Militar al capdavall, el líder de la França Lliure davant de Hitler, De Gaulle va dissenyar un Estat semipresidencialista en què el president gaudeix d´amplis poders executius, nomena el primer ministre i pot dissoldre l´Assemblea Nacional quan li peti. La conseqüència lògica és que tots els que van succeir De Gaulle en el càrrec van acabar per professar el gaullisme, tant se val si d´esquerres o de dretes. Des del liberal Pompidou al socialista Mitterrand, fins als luxuriosos Sarkozy i Hollande, els presidents francesos han militat sense excepció en aquesta indefinible ideologia que combina la grandeur, l´amor als epatants monuments i una no petita dosi de nacionalisme assaonada amb gotes de xovinisme.

Macron, que acaba de contraure núpcies en solitari amb el seu poble, compleix en aparença els requisits establerts fa cinquanta anys per De Gaulle per governar el país a la manera napoleònica. El cas és que França continua triant presidents com Déu i De Gaulle manen.