Bloguers i promoció turística

19.05.2017 | 10:16

Manifestant el meu respecte als bloguers que actuen amb serietat i rigor, em permeto exposar aquí els errors de promoció que algunes organitzacions de màrqueting turístiques (OMD) estan cometent dins de les seves estratègies. Errors com ara en primer lloc destinar quantitats importants dels seus pressupostos a convidar bloguers a viatges del que es coneix com press trips –i que potser caldrà començar a anomenar blog trips– en detriment d´altres activitats de promoció. I, en segon lloc, no ser selectius entre els qui realment tenen un blog amb seguidors que els llegeixen, i influeixen en ells, i els qui aparenten disposar de milers de seguidors perquè aquests es poden comprar en un mercat robotitzat.
El comerç de seguidors no és cap secret, encara que en algunes OMD i fires semblen no haver-se assabentat. No puc evitar esmentar el que Gregorio Morán va escriure sobre el periodisme digital després d´haver assistit a un congrés celebrat recentment a Osca. Explicava Morán que un dels bloguers intervinents va dir que tenia milers de «vidents» i afegia amb certa sorna que això, que devia tenir vidents.

Que ningú pensi que estic en contra del periodisme digital ni contra els ja no «nous» mitjans de comunicació digitals de les xarxes socials. Puc esmentar –per deixar constància– d´haver estat un dels pioners a utilitzar-los. L´1 de gener de 2000, fa més de 17 anys, es va distribuir a través d´Internet el meu butlletí per a professionals i empresaris del turisme Acta Turística Iconotur que vaig mantenir gairebé quatre anys amb prop de 3.000 receptors. El vaig tancar perquè havent estat una novetat en pocs anys van aparèixer una infinitat de butlletins. També vaig crear un blog turístic destinat a professionals, amb la mateixa denominació, el qual va reemplaçar al butlletí. El vaig deixar inactiu el 2007 per semblants motius. En van aparèixer molts, que van poder fer-ho perquè al món digital amb prou feines existeixen el que en terminologia estratègica es denominen barreres d´entrada. Com que gairebé no n´hi ha, qualsevol podia –pot encara més avui– fer un blog, i autoqualificar-se de periodista com fan molts dels seus autors encara que desconeguin el que és el periodisme.

Com a editor i director de revistes turístiques impreses mai he demanat un viatge. I sempre he estat molt selectiu a l´hora d´acceptar invitacions a viatges de premsa. Només quan realment els continguts del programa d´un viatge poden proporcionar informació d´interès per als lectors hi va algú del meu equip, i sense submissió a les conveniències dels organitzadors i patrocinadors d´aquests viatges... Uns viatges pels quals sospiren infinitat de bloguers que fins i tot els demanen, quan no els hi ofereixen. En un viatge vaig coincidir amb un individu, prejubilat com a encarregat de seguretat d´una empresa aliena al periodisme i al turisme, que no va parar de presumir de la bicoca que havia descobert per viatjar gratis, gràcies al seu blog. Tan gratis s´havia acostumat a viatjar que va exigir als professionals de l´oficina de turisme de la destinació visitada que li paguessin l´euro i escaig que li havia costat un cafè que havia pres en una estona lliure. I, davant la vergonya aliena dels que érem de mitjans en paper i de l´estranyesa dels organitzadors d´aquell viatge, abans que haguessin tret de la cartera l´euro i escaig ja els havia amenaçat subtilment de «deixar malament» la destinació si no l´hi abonaven. També va demanar que li donessin la informació en un llapis de memòria per no haver d´escriure ni fer fotos. O sigui per tal de fer un copiar i enganxar en el seu blog, la qual cosa suposo que ja els anava bé als amfitrions, tot i que aquest individu xantatgista amb prou feines tenia seguidors reals perquè en un altre dels seus excessos verbals va presumir d´haver-los comprat.

Vull afegir una dada sobre els bloguers: en l´última edició de FITUR, la Fira Internacional de Turisme de Madrid, en l´oficina de premsa estaven desbordats perquè just el primer dia ja s´havien acreditat prop de 600 bloguers, mentre que el 2016 n´havien estat 400.

I, abans d´acabar, no puc evitar reproduir el que un bloguer deia en un blog: «Consells per Fitur 2017 (i qualsevol altra edició). Si ets bloguer i tens una web/blog de viatges i el teu objectiu en Fitur és trobar col·laboradors o patrocinadors per a algun viatge o fins i tot oferir algun tipus de col·laboració no visitis la fira en cap de setmana ja que està oberta al públic en general i l´aglomeració de gent en els estands (en qualsevol d´ells) és molt elevada». I criticava «La pèssima atenció que s´ofereix en determinats estands. Fa l´efecte que molts estands solament es preocupen de les jornades de professionals i mostren una autèntica deixadesa en les jornades de cara al públic, on molts d´ells no et donaven ni el bon dia, ni tan sols et preguntaven si volies res o et podien ajudar en alguna cosa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema