Cartes

19.05.2017 | 10:16

Flors pansides
judit delemus josep girona

Com cada any, arriba el bon temps, i amb ell, el famós Temps de Flors a Girona. Un gran esdeveniment social i cultural al qual assisteix molta gent. La ciutat es vesteix de flors amb mil colors diferents. És un acte realment bonic d´observar, però amb els anys es transforma en un fet molt turístic i cada vegada hi ha més gent que hi va. Pot semblar una ximpleria però, com tot en excés, no és bo.

De tanta fama que està assolint aquest espectacle els acabarà explotant a la cara.

Per no parlar que el fet que fa que sigui tan comercial no el porten gaire bé, ja que hi ha zones que s´haurien de potenciar més; com les escales de la Catedral, on sempre hi ha hagut flors; en canvi aquest any han optat per col·locar-hi miralls, que, sincerament, no hi pinten res.

Com deia, és un acte que està molt bé i és agradable de veure, tots hi estarem d´acord. Seria hipòcrita per part meva si ho negués. Però no em contradic en afirmar que el que va començar essent un gran acte de primavera, s´està convertint en un boom, i acabarà explotant.

El món, en mans dels «hackers»
mònica quintana garcia riudellots de la selva

Actualment a tot arreu s´utilitza la tecnologia. Tot i que sigui un avenç positiu per a la societat, també pot ser negatiu ja que és una de les maneres més fàcils de robar. Sobretot per les persones que la dominen i en fan un mal ús, anomenades hackers. Aquests, es dediquen, tal com diu el seu nom, a hackejar. Envien virus als ordinadors i demanen diners a la persona a canvi de recuperar el que li han robat. Passa sobretot en empreses molt importants del món, com per exemple Telefónica i Disney.

Trobo que la gent hauria d´estar més alerta i tenir més cura en aquest món tecnològic, ja que qualsevol persona pot ser hackejada. I a més a més, aquests fets comporten moltes pèrdues, perquè poden deixar sense feina milers de persones.

Radiografia del corrupte
nÚria ferrer cornellà del terri

n Aristòfanes, Ciceró, Dante, Shakespeare, Cervantes, Fielding, Dickens, Ibsen, alguns exemples de clàssics de la literatura que han tractat l´intemporal tema de la corrupció a l´administració pública, cadascun a la seva època. Una autora britànica actual, de gran prestigi, fa una lúcida radiografia del corrupte en una de les seves novel·les (The Casual Vacancy) «Si tens família, no hi ha altre remei que treballar de sol a sol. Però Simon havia sabut sempre que hi havia camins més directes. La perspectiva d´un fàcil enriquiment li ballava pel cap com una gran olla ben farcida, a punt de ser trencada si disposes d´un garrot ben gran i saps on i quan s´ha de picar. Simon creia puerilment que la resta del món no existia sinó per actuar en el seu drama personal; i no podia evitar el sentiment d´haver estat investit d´un senyal diví... Creia fermament que la vida li reservava molt més que l´estupidesa de treballar per un modest salari. Tothom estava ficat en estafes, comissions i suborns, fins i tot –qui ho havia de dir–, en Barry Fairbrother». El nom d´aquesta escriptora és J.K. Rowling. Sí, la del Harry Potter.

Girona, temps de flors?
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí

Aquest any costa de veure les flors a Girona; si més no les naturals. Perquè de flors n´hi ha; però la majoria són de paper, plàstic o material reciclat. En part, millor, perquè així les flors poden restar en el seu medi natural i no cal que siguin arrencades per tal de ser exposades. Mentrestant, on millor llueix una flor és al camp o en un jardí o als testos dels balcons.

No obstant, s´hi troba a faltar una decoració que, encara que molt d´ella sigui de material reciclat, faci una referència clara a les flors. I és així que hi ha molts elements ornamentals que a una li costa de saber relacionar amb el món vegetal, i pensa en la impressió que el fet pugui fer en tants visitants vinguts expressament de fora. Recordo, en canvi, altres anys on la creativitat es veia per tot arreu. Recordo sobre el riu Onyar unes flors gegants artificials que flotaven com si fossin nenúfars. O les estàtues dels ­burros al pont que portaven flors.

Ja és hora
F. XAVIER ROCA FONT PALAU-SAVERDERA

Cada vegada fa més mandra mirar els telenotícies, i no perquè no siguin rigorosos, sinó tot el contrari, les notícies sempre acaben essent les mateixes: els atacs del Govern espanyol a les institucions catalanes, les decisions que prenen envers Catalunya i el seus representants, escollits democràticament (cosa que ells no saben entendre què significat) denúncies i més denúncies... Ja és hora que es faci el referèndum unilateral i que ens deixin fer el que nosaltres volem, que no es més que votar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema