Gemma, Gemma, Gemma. No acabes d´entendre el caràcter català, que es resumeix en aquella frase tan nostrada que la roba bruta es renta a casa. Els italians en diuen omertà. Els catalans, vull dir els autèntics catalans, no només robem sinó que acceptem que d´altres robin, mentre siguin dels nostres. Per això no falten desgraciadets catalans que amb prou feines arriben a fi de mes però criden «prefereixo que em robin els de casa». Això sol ja t´hauria de fer ser més continguda. A l´hora d´acumular diners pel mitjà que sigui i amagar-los, no hi ha qui ens guanyi. Tots ho sabem. I callem. I no suportem que ningú insinuï que no som honrats, ja que defraudar, prevaricar, evadir, robar, estafar i subornar són activitats que considerem ben lícites, ni que sigui per la força del costum.

Com que a Catalunya això està acceptat, un pot canviar el nom del partit i, al minut següent d´haver registrat el nou, haver oblidat totes les acusacions que pesaven sobre l´antic. A veure si trobes un altre país amb ciutadans tan ben ensinistrats que es creguin tal enganyifa. Ve a ser com canviar de cotxe perquè està atrotinat, però ni canviar-lo, ni reparar el motor, ni pintar-lo de nou, ni tan sols netejar-lo: limitar-se a canviar el petit adhesiu de la part posterior, que per cert era una senyera i ara és una estelada. Tu compraries aquest vehicle? Doncs els catalanets de bé, sí. I ara vens tu a acusar els del PDeCAT de corruptes? A qui se li acut, dona.

Els clàssics, escrupolosos ells, van encunyar allò que la dona del cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar. Els catalans, de ment més oberta, podem trobar la dona del cèsar amb les calces als turmells, el cul en pompa i agafant una cigala com si fos un micro, i encara ens ofendrem si algú insinua que potser no sembla del tot honrada. No només ens ofendrem, a sobre ens querellarem contra qui gosi dubtar de la seva virtut. I acusarem qui l´assenyali d´anar contra Catalunya, que l´estil Pujol el duem també a la sang.