Europa no es farà d'una vegada ni en una obra en conjunt: es farà gràcies a fets concrets», deia Robert Schuman, demòcrata-cristià i un dels pares d'Europa, i ens interpel·lava mentre afirmava que «Europa té a les seves mans el seu propi futur».

Fa pocs dies, celebràvem que fa 67 anys que els països fundadors del que avui és la Unió Europea van decidir construir aquest projecte comú. Després de patir guerres i misèries durant segles, els pares fundadors van ser conscients de la importància de la pau, la llibertat, la democràcia, la solidaritat, la prosperitat i el benestar social. Van saber tancar ferides, van creure en la reconciliació i van confiar en l'oportunitat que tenien a les mans. Aquesta era l'esperança del projecte europeu i van reeixir. Aquest és avui l'èxit comú del somni europeu.

Avui, però, Europa té molts reptes per superar i força ferides per tancar. La situació no és comparable amb la viscuda a mitjans del segle XX després de la Segona Guerra Mundial. Però ens cal analitzar per què hem arribat a aquesta cruïlla, sense caure en el cofoisme, ni tampoc en la indignació ni en la passivitat. Ens cal autocrítica i deixar de banda els egoismes. I ens cal acció.

El Brexit, els populismes i l'allunyament de la ciutadania no són causa de res, sinó més aviat conseqüència dels errors comesos a tots els nivells. Ara tenim l'oportunitat de convertir els reptes d'avui en el renaixement d'Europa de demà. I, per això, ens cal la unitat i la confiança per definir quina Europa volem en aquesta cruïlla decisiva, per a nosaltres i per al món sencer.

Avui, per a un seguit de generacions que no hem conegut la guerra, no acabem de ser conscients del que això representa per a Europa. Aquests valors i aquest esperit dels pares fundadors són avui més necessaris que mai per reconèixer els errors, construir tot el que hem de fer de nou i reconstruir tot allò que no hem fet prou bé.

I una d'aquestes coses que no hem fet prou bé és saber traslladar a la ciutadania per què és essencial la Unió Europea. Hi ha una falta de passió pel projecte europeu, perquè el que no es coneix no es pot estimar. Per això, ens toca arremangar-nos, portar el projecte europeu al territori, a pobles i ciutats, a escoles i instituts, a entitats i sectors, per explicar les seves bondats (i, molt important també, encara que potser poc engrescador, el cost de la no-Europa).

Perquè aquests «fets concrets» que deia Schuman, també els podem veure en els nostres territoris. No només pels valors que compartim. No només per un mercat, moneda i fronteres comuns. Si no que també és gràcies a l'acció de la Unió Europea que ha fet possible, per exemple, la construcció de l'hospital i l'escorxador transfronterers a la Cerdanya. De la mateixa manera que són les institucions comunitàries en base a directives europees les que supervisen el compliment dels cabals ecològics, per exemple, del Ter, i preserven les espècies i els hàbitats en espais naturals davant la proliferació d'espècies invasores, com l'alga australiana apareguda a Begur.

És també la Unió Europea qui ajuda a tirar endavant el projecte de l'Estany de Banyoles de conservació de la fauna fluvial. Són les polítiques europees que aposten per les energies renovables i l'aprofitament energètic, les quals fan possible que Ribes de Freser tingui avui una planta de biomassa. I aquests són alguns «fets concrets» que he pogut conèixer de primera mà dels tants i tants petits-grans exemples que afecten el dia a dia dels europeus que viuen a les comarques gironines. Per descomptat que tots aquests fets són també gràcies a l'esforç i el treball de persones anònimes, d'entitats, d'institucions... i cal destacar-ho sempre. I aquest és l'èxit del projecte europeu: el treball conjunt al servei dels ciutadans. Però, per tirar endavant aquests fets concrets, ha calgut que la Unió Europa posés les bases, marqués les directrius i estigués atent i amatent a les necessitats dels europeus.

I de ben segur que la UE no ha estat tan propera com ha calgut, i que hi ha hagut errors o manca d'acció. Per descomptat. Per això, avui tenim aquest repte com el dels pares fundadors: com fem de la Unió Europea un instrument amb ànima i amb valors compartits que sigui realment útil per a nosaltres i per a les futures generacions?

Alcide de Gasperi, un altre dels pares fundadors, ja va advertir que «no podem construir només administracions comunes, sense una voluntat política superior, sense ànima ni ideal», per no deixar que la construcció europea «sigui una superestructura supèrflua». Així doncs, treballem junts per construir una Europa social, sostenible, forta, unida, segura, respectuosa amb la diversitat i amb veritables polítiques comunes; una Europa més resolutiva, propera i democràtica; una Europa que encarni els valors dels pares fundadors i que sigui capaç de donar solució als reptes ciutadans en un món globalitzat.

El futur d'Europa és a les nostres mans i passa per saber interioritzar els valors europeus, per donar ànima i proximitat aquest projecte únic al món i per construir i reconstruir una Europa al servei dels europeus. La fita no és menor, però si va ser possible ara fa més de mig segle, per què no avui també?