La reflexió

20.05.2017 | 06:30

En una entrevista a Ràdio 4, que és com en dèiem abans de RNE a Catalunya, Enric Millo i el locutor que l'entrevistava demanaven reflexió. L'entrevista eren dues veus perfectament sincronitzades. També en diem «massatge». El Delegat del Gobierno a Catalunya i el locutor van decidir ignorar el Govern Català, que va passar a ser denominat «els independentistes». L'operació diàleg amb Catalunya sembla una avançada verbal del més famós dels articles de la Constitució, el 155. La negació, per cert, va continuar l'endemà, quan el sr. Millo va prescindir d'assistir a la reunió convocada pel Govern Català per resoldre els problemes de l'aeroport del Prat, i convocar-ne una ell (com si no fossin ells els causants del problema) prescindint, és clar, del Govern Català.

En aquella entrevista que poden escoltar on-line, el sr. Millo es va posar filosòfic. «Demano a tothom una mica de reflexió, una mica de canvi d'hàbits culturals en relació a aquest tema». Jo no sé com s'ho feien els filòsofs clàssics, però aquí, quan algú comença a filosofar, és bastant probable que t'acabi esbroncant, que et doni lliçons i que, ja posats, et faci culpable a tu del problema que has patit. Resumint, que si vostè s'ha d'esperar tres hores per agafar un avió i resulta que l'avió se'n va sense vostè, és que vostè sempre va corrent i amb presses, i no té res a veure amb la manca de polis a les guixetes ni amb els horaris dels vols. Això de la puntualitat és una murga. «La vida va a un ritme. Naixem, vivim, ens reproduïm i ens morim i passen uns quants anys» –deia Enric Millo. Insinua que podrem fer tot això mentre ens esperem per passar el control de l'aeroport? Vatua l'olla!, que diria el capità Haddock.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema