Després de nou dies intensos, avui arriba a la seva fi l´exposició Temps de Flors de Girona. Intensos perquè tots els racons del Barri Vell s´han omplert diàriament de milers de visitants a la recerca dels muntatges florals amb el debat de fons i els comentaris generalitzats de si hi ha hagut més o menys flors que altres edicions. L´exposició de flors de Girona, que ja porta 62 edicions, i que en els últims anys s´ha batejat com a Temps de Flors, és un dels esdeveniments que més gent porta a la ciutat al llarg de l´any. És un atractiu turístic de primer nivell i durant els darrers anys ha agafat una dimensió que molt pocs es podien imaginar en el seus inicis. La projecció exterior de la ciutat aquests dies està fora de dubte, però la dimensió que està prenent ha encès algunes alarmes que s´haurien de tenir en compte de cara al futur. Per començar, els mateixos veïns i residents del Barri Vell, que veuen com durant més una setmana el seu ritme queda trasbalsat. No deixa de ser ja una anècdota que alguns veïns optin per marxar aquests dies, especialment el cap de setmana, per no trobar-se amb les aglomeracions de visitants davant mateix de casa seva que els impedeix fer dues passes seguides. En alguns moments puntuals s´han hagut de tallar carrers davant l´allau de visitants. Tot plegat comporta unes molèsties i inconvenients que no tothom vol compartir, encara que sigui un cop a l´any. La ciutat no està preparada per rebre tanta gent. Els autobusos urbans van sobrepassats d´usuaris -sobretot el cap de setmana-, el trànsit que de per si ja és prou feixuc es complica encara més i hi ha establiments que no donen l´abast a l´hora de servir dinars i begudes i acaben sobresaturats. Un altre debat que s´ha d´obrir és sobre el model que ha de tenir l´exposició. Ha de tenir més un caràcter clàssic, amb més flors i plantes, o ha d´agafar una altra direcció i convertir-se en una mostra d´art plàstic amb l´ornamentació floral com a excusa? La controvèrsia està servida perquè, com és habitual en aquests casos, les opinions seran dispars i trobar-hi un equilibri serà prou difícil. Hi ha qui voldria veure més muntatges florals, especialment en aquests punts emblemàtics com la Catedral o els ponts sobre l´Onyar, i d´altres troben molt interessant el punt d´atreviment d´alguns espais decorats amb materials alternatius. El que sí és segur és que la ciutat de Girona es pot sentir prou orgullosa de ser un pol d´atracció turística i que, una vegada més, el conjunt monumental i el Barri Vell llueixen com mai. La imatge de Girona surt reforçada, almenys turísticament, però alguns dels seus residents paguen un preu massa elevat. I no és menys cert que l´exposició de flors de Girona no pot morir d´èxit i que, per aquest motiu, caldria obrir un debat sobre el futur de la mostra.