Ciberatac

21.05.2017 | 06:30

De vegades passen coses inesperades. De sobte, Occident es descobreix atacat d´una manera efectiva. Criminal. I tant resulten afectats hospitals d´Anglaterra com companyies d´Espanya o de la Xina. Indefensió global. La xarxa és una mena de pop d´infinits tentacles. Només és física en la pantalla de casa o de l´oficina –és mentida. Enllà d´això, es mostra la feblesa de l´espècie humana: el seu enginy. Veiem la vulnerabilitat en l´atac cibernètic: un cop aturat, muta. Ens adonem que és viu com qualsevol bacteri biològic. I apareix la por, la por a la Plaga. Diuen que s´ha fet per qüestions econòmiques; segresten aparells informàtics per treure un rendiment de bitcoins. El bitcoin, la moneda de l´altra banda, potser la moneda del futur. Tot és molt líquid i a l´hora molt precís. Amb enginy es pot desmuntar la civilització actual. Connectats per sobre de les nostres possibilitats, el que està endollat en un punt virtual s´expandeix a moltes terminals i d´allà no para d´engrandir-se. Vivim una època de pas. Mentre la bestiesa digital estigui manipulada pels humans és un joguet d´imprevisibles conseqüències. Fins que els humans no creïn el robot perfecte: que actuï amb autonomia i s´avanci als hackers sense dependre de la mentalitat humana –ambició, desig i ànsia de poder– no hi haurà cap solució definitiva als ciberatacs i a la imminent ciberguerra. Hem entrat en una nova era. Les màquines no pensen però l´essència de l´horror remet a la Guerra Freda. Ningú no es refia de ningú. Cadascú té objectius lloables però, alhora, tot està en una xarxa. Espies, contra-espies, espies dobles –triples– i al final: el poder. Qui el controlarà?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema