OPINIÓ

Morir bé

El vell: fart d'hospitals i quimio es va escapar de l'hospital Trueta per perdre's pels carrers de Girona per última vegada. Era l'inici de Temps de Flors i el primer lloc que va trobar oferia degustacions de cava de l´'Empordà

21.05.2017 | 19:22

El vell: fart d´hospitals i quimio es va escapar de l´hospital Trueta per perdre´s pels carrers de Girona per última vegada. Era l´inici de Temps de Flors i el primer lloc que va trobar oferia degustacions de cava de l´Empordà. Tot seguit s'unia a les sardanes de plaça del Vi. Amb tota la química explosiva que ja albergava el seu cos, semblava ballar sardanes com si fes un pogo amb Metallica als altaveus. Volia viure, esprémer fins a l´últim segon en aquest món.

La recaiguda no es va fer esperar. Va passar una nit amb febre, ofegant-se fins a perdre l´alè. Era com si fos submergit sota l´aigua, una i altra vegada. Una tortura per a ell i la família. Havia demanat que no li administressin res. Volia que el final el trobés en el seu seny. Però això havia estat abans, quan encara podia triar. Va donar el seu consentiment de ser enviat a cures pal·liatives abatut per la malaltia. No havia escoltat el terme fins aquell moment en què van avisar la família del seu trasllat a Santa Caterina.

De vegades, en els funerals, un es veu obligat a pensar en la pròpia mort i en la dels éssers estimats. Sempre havia dit que m´agradaria afrontar el final conscient. A l´estil cowboy. Allò de cures pal·liatives semblava el contrari, deixar que et xutessin opiacis fins a perdre la consciència. La idea era part de la meva ignorància. Ell no va estar conscient des de llavors, però la gran majoria de pacients de la planta sí que ho eren. «Medicina enfocada a aconseguir la màxima qualitat de vida en els malalts terminals, sense intentar escurçar ni allargar la vida, procurant l´alleujament del dolor», segons Wikipedia. Això que diuen de «morir bé».

Posats a fanfarronejar, acostumo a dir que abans d´acabar en un llit d´hospital fent-m´ho en els bolquers sense saber qui soc, atracaré un banc i moriré als trets. Però la mort no respecta fanfarronades. I la por, la por pot amb tu perquè no ets un superheroi, o un cowboy del Far West, ets una simple paperina en el vent que els seus ressorts biològics condicionen la teva ment per sobreviure, de qualsevol manera, i si no és possible, fer-te creure que sí que ho faràs i que el sostre d´un hospital no serà l´últim que vegis.

Encara avui només una minoria de malalts pot accedir a cures pal·liatives i hi ha un gran desconeixement del tema. La medicina referida a la mort segueix sent tabú. L´única cosa que desitges, en el moment crucial, és que els teus éssers estimats pateixin el menys possible aquell pas amb el qual tots tenim cita.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema