L'allau de casos de corrupció fa que es tapin els uns amb els altres. És el que ha passat amb el cas Adigsa, eclipsat pels casos Palau, el 3% que investiga un jutjat del Vendrell, el dels Pujol Ferrusola, Innova, etcètera. Adigsa va esclatar fa 12 anys després de l´acusació de Pasqual Maragall al Parlament sobre les comissions del 3% que cobrava Convergència. Ara ningú ho recorda, però CDC va portar Maragall als jutjats per «injúries i calúmines».
La querella, intimidatòria, es va retirar al cap d´uns dies. L´empresa pública Adigsa sol·licitava comissions irregulars a empresaris a canvi de l´adjudicació d´obres de rehabilitació. Malgrat que Artur Mas ho va reduir en el seu dia a «un tema entre particulars», sis dels set acusats han confessat els fets, alguns d´ells amb alts càrrecs de responsabilitat a la Generalitat. Per tant, un nou cas de corrupció confirmat, i properament amb sentència condemnatòria, dels nombrosos que han anat aflorant dels governs de Jordi Pujol. Però, una vegada més, un cordó sanitari impedeix arribar més amunt.
El principal condemnat és el conseller delegat Josep Anton Fontdevila, que després de sortir d´Adigsa va trobar aixopluc a l´Ajuntament convergent de Torroella de Montgrí. El president d´Adigsa en aquells moments, Ferran Falcó, va quedar exonerat de tota responsabilitat per la magistrada Núria Bassols, poc abans que Artur Mas la designés comissionada de Transparència de la Generalitat. Bassols va argumentar que «la lògica condueix a considerar que difícilment el president de l´empresa pública podia sospitar una actuació tan menyspreable si no concorria cap circumstància que faci pensar de forma contrària que no s´ha intuït en el curs de la investigació». Vaja que, segons Bassols, Ferran Falcó era un inútil: no s´assabentava de res del que feien els seus subordinats més propers. I si Ferran Falcó era un ignorant, què dir del conseller que tenia Adigsa sota la seva tutela, Felip Puig.
Ni tan sols va arribar a la condició d´imputat. Com en el cas Treball: el conseller Farreres tampoc va ser imputat. O Turisme: el conseller Lluís Alegre també va quedar al marge dels procediments judicials. Tots aquests casos tenen sentència condemnatòria per corrupció. Conclusió després dels procediments judicials: durant anys hem estat pagant uns càrrecs públics que no s´assabentaven de la corrupció que els envoltava. Ens ho creiem?
