Aquests diumenges de Pasqua a les nostres parròquies se celebren les primeres comunions. Són dies de festa, en els quals els nostres petits participen per primera vegada de la taula de l´Eucaristia. Després del baptisme, amb la primera comunió, els nois i les noies s´integren en la comunitat cristiana d´una manera més plena, ja que prenen part del convit Eucarístic. El sagrament de l´altar que alimenta i enforteix la nostra fe, fa dels nostres infants deixebles de Jesús. Amb la seva Paraula i amb el seu Cos i la seva Sang, Jesús ens ajuda a ser testimonis del Regne.
Com els primers cristians, que participaven «en la fracció del pa i en la pregària» (Ac 2:42) cada diumenge de primavera, els nostres nois s´acosten a l´altar per viure la comunió de l´Església: la unió dels uns amb els altres i amb Jesús que ens convoca, ens para la taula, ens serveix i ens alimenta amb el Pa de Vida.
Desgraciadament des de fa uns anys, les primeres comunions (encara que amb excepcions) s´han desvirtuat, ja que s´han convertit en una carrera per aparentar i per comprar regals desaforadament! Fins i tot, i malgrat la crisi econòmica, són moltes les famílies que acaben per endeutar-se, per tal de fer la gran festassa! I per això molts nois i malgrat el temps de catequesi i el treball dels rectors, estan més pendents dels regals (rellotge, ordinador, la Play, l´MP3, viatge a Eurodisney) que de la celebració litúrgica. Per això els bisbes i els preveres exhorten les famílies a la sobrietat en la primera comunió, per tal de retornar i retrobar el sentit cristià d´aquesta festa. Sé de moltes comunitats cristianes, amb els rectors al capdavant, que treballen (i molt bé) per fer una catequesi de primera comunió. És gràcies als mossens, a les catequistes (perquè sobretot són dones) i als pares, que els nois viuen i celebren la primera comunió com una festa de la comunitat cristiana i no com un acte protocol·lari i cada volta més superficial!!
Les primeres comunions no poden ser un escàndol (pels diners gastats) i una frivolitat més, sinó una manera, un camí per descobrir Jesús, que és el qui alimenta la nostra fe! Com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, «¿no necessitem abans que res un contacte més real amb Jesús? Una fe diferent? ¿No necessitem aprendre a viure-ho tot amb més veritat i des d´una dimensió nova?».
Les primeres comunions no poden ser una festa de luxe per competir i veure qui té més regals o quin noi va més mudat! Les primeres comunions tampoc no poden ser un acte que «toca fer», per costum o per tradició i amb el qual tindrem el gran «dinarot»! Les primeres comunions han de ser, primer que res, la festa de la comunitat cristiana, en la qual com a amics de Jesús compartim una mateixa taula. Una festa, un convit on, junts, descobrim que Jesús alimenta i enforteix la nostra vida de fe. Com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, l´Eucaristia «és el convit de l´amor de Crist, i per tant de l´amor del Pare i de l´amor de l´Esperit Sant». D´ací que cal descobrir que en la primera comunió, Jesús es manifesta i es fa present en el Pa i en el Vi de l´Eucaristia, però també en el rostre de tots els homes, en la necessitat del pobre i en el somriure dels infants.
Com deia el bisbe Francesc de Girona en la carta que adreçava als pares dels nens que enguany fan la primera comunió, de 30 de maig passat, «la primera comunió ha de ser una experiència cristiana per a l´infant però també per a vosaltres i per a tota la família». Per això el bisbe Francesc animava els pares a vetllar, per tal «que la primera comunió no sigui només una festa, sinó una festa cristiana per a tots».
