S'ha de rebaixar la majoria d'edat a Espanya?

21.05.2017 | 06:30

La polèmica policial-judicial que el Diari de Girona publicava no fa gaire arran d´unes declaracions del comissari de MMEE Sr. Milans en relació amb presumptes delictes comesos per persones menors d´edat, em porten a reflexionar sobre una qüestió que de tant en tant apareix en l´argumentari de la classe política. Aquesta polèmica va venir propiciada per un mal entès entre la reincidència delictiva i el nombre de detencions policials, circumstància aquesta última a què feia referència l´esmentat Comissari.
La pregunta que a hores d´ara ens hem de fer és la següent: estem infantilitzant l´adolescència?
El Consell de Col·legis Majors Universitaris i l´Associació d´Activitats Conjuntes de Col·legis Majors de Madrid van celebrar, el mes de març passat, amb la col·laboració de la Universitat Complutense de Madrid, la final del II Torneig Nacional de Debat de Col·legis Majors Universitaris. Durant aquesta jornada, es va conèixer quina és l´opinió dels joves universitaris sobre si s´ha de rebaixar la majoria d´edat als 16 anys o no. A aquesta edat, estan els joves prou capacitats com per prendre les seves pròpies decisions per adquirir una classe de drets, per exercir el sufragi universal? L´any passat, aquesta qüestió la van debatre els diputats al Congrés, on la majoria es va pronunciar a favor que el dret al vot s´estengui als majors de 16 anys, tal com ha passat ja a diversos països europeus com Àustria o Noruega. D´entre les postures a favor, els joves universitaris van destacar que és beneficiós que els joves s´involucrin en la vida política i social del país exercint el seu dret a vot i, d´entre les postures contràries, que els menors de 18 anys no són prou madurs per assumir la responsabilitat de triar representants polítics.
El Reial decret llei 33/1978, de 16 de novembre, sobre majoria d´edat, va rebaixar la majoria d´edat als 18 anys, des dels 21 anteriors. Fa 39 anys que la majoria d´edat es va situar en els actuals 18 anys.
La majoria d´edat penal a Espanya és, per això, als 18 anys, encara que la legislació estableix que a partir dels 14 anys es poden exigir responsabilitats. Només els que tenen una edat inferior queden exempts, perquè el legislador va considerar en el seu dia que quan les infraccions són comeses per nens fins als 13 anys, s´ha de buscar la solució en l´àmbit educatiu o familiar i mai en el sistema repressiu penal. Recordem que l´atac d´un menor de 13 anys amb una ballesta en un col·legi de Barcelona que el 2015 va provocar almenys un mort, va reobrir el debat sobre la conveniència o no de reformar la Llei de Responsabilitat Penal dels Menors que estableix que els menors de 14 anys d´edat no són imputables.
Precisament per això els menors de 14 anys cometen fets previstos en la llei com a delictes, però no cometen delictes perquè no tenen responsabilitat penal. En aquest cas el fiscal de Menors fa un informe que es passa a l´entitat pública (Serveis Socials) i aquesta, amb els seus serveis d´informació i control, ha de decidir, per exemple, si el menor està en situació de desemparament, en aquest cas, l´Administració, en la seva tasca de protecció de la infància o adolescència, pot ingressar-lo en un Centre determinat, ingrés que té caràcter excepcional.
La immensa majoria de les legislacions del nostre entorn coincideixen a aplicar la justícia juvenil a la mateixa franja d´edat, amb algunes excepcions com França (límit inferior en 13 anys segons la llei Perben de 3 d´agost de 2002), Anglaterra (entre 10 i 17 anys si bé amb un peculiar sistema per als de menys edat segons la Llei de Justícia Juvenil de 1999), Escòcia (també amb un sistema semblant a l´anglès amb una intervenció més transcendent des de l´àmbit dels serveis socials més que dels propis tribunals, encara que la veritat és que aquests poden conèixer d´infraccions comeses per nens entre 8 i 15 anys, aplicant la legislació d´adults a majors de 16), Suècia (tenen una responsabilitat molt atenuada dels menors entre 15 i 18 i un sistema específic semblant a l´espanyol als infractors entre 18 i 20); al Canadà la responsabilitat dels menors oscil·la entre els 12 i els 17 anys i, finalment, a Estats Units la responsabilitat penal dels menors varia segons els estats i s´aplica a partir dels 15 anys, encara que existeixen variacions i peculiaritats per als casos de delictes violents (conseqüència dels alarmants i diaris successos criminals en escoles i instituts).
A dia d´avui sembla sorprenent que per a determinats comportaments i activitats socials es consideri que una persona és capaç de dur-les a terme amb total consciència i absoluta responsabilitat, amb una edat bastant inferior a la que s´exigeix ??per a emetre un vot en una urna i elegir la persona que representa una determinada opció política, perquè el considera que és la millor o la més oportuna per al seu país.
Així tenim que en la nostra legislació n´hi ha prou amb tenir 16 anys per consentir una relació sexual, o que, per disparar amb armes de foc, amb el perill que això comporta, només cal tenir 14 anys. També s´exigeix ??en la nostra legislació, que per poder treballar cal tenir almenys 16 anys, la mateixa edat que fins a l´any 2015 es fixava per poder avortar.
El Govern va modificar el Codi Civil per elevar l´edat mínima per contraure matrimoni elevant en dos anys, dels 14, en els quals estava establert fins ara, als 16 anys i estiguin emancipats. Amb 14 anys complerts es pot fer testament.
Respecte de l´anomenada «majoria d´edat sanitària» per al consentiment informat es contempla en l´article 9.3 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, on es regula el «consentiment per representació», quan el pacient menor d´edat no sigui capaç intel·lectualment ni emocionalment de comprendre l´abast de la intervenció. Un menor de 16 anys pot prestar el seu consentiment per a determinats actes médics.
La Llei de Seguretat Ciutadana permet multar els joves que tenen 15 o més anys (art 30).
La Constitució i les lleis educatives exigeixen de l´ensenyament obligatori fins als 16 anys. I també figura aquesta edat en la llei de consultes catalana. (Art 5.1r a).
En l´altre extrem, tenim la següent situació: a) Els joves espanyols tampoc poden votar en les eleccions ni ser elegits fins als 18 anys). La majoria d´edat penal se situa en els 18 anys, dels 17 fins als 14 se´ls jutja per la Jurisdicció de Menors i per sota dels 13 anys se´ls considera inimputables.
Les diferències d´edat relacionades en aquest article semblen indicar que el nostre sistema normatiu no té clar quan es té plena capacitat de discerniment per part dels joves, de manera que, depenent de l´activitat a realitzar se li reconeix abans o després dels 18 any, amb una disparitat de criteris absoluta; és a dir, per a una cosa són madurs i per a altres no.
Recordem, finalment, que el mateix Parlament Europeu va aprovar el 2015 el projecte de reforma de la llei electoral europea, que entre altres punts proposa unificar l´edat del vot als 16 anys (Àustria permet votar als joves a partir dels 16 anys).
Per això acabo formulant la pregunta que encapçala aquest article.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema