A les quatre de la matinada tots som diferents de com ens pinta la llum del dia. Com l'esquerra té una cara diferent des de fa un any. I la moció de censura de Podem, les primàries del PSOE i la voluntat autàrquica dels independentistes catalans recorda tot el que va poder ser i no és. I totes les corrupcions que encara hi són, tot i que són majoria els que han lluitat per combatre-les.
Des del 15-M s'havia recuperat l'esperit del «No a la guerra», una nova idea hegemònica de canvi cap a l'esquerra anava creixent a Espanya. A la llum del dia semblava que acabaria repetint-se la història: el PP passaria de majoria absoluta a perdre el govern. El partit de Pablo Iglesias havia d'arribar per canviar-ho tot des de la base. En realitat, els resultats han estat dues vegades curts i no serveixen ni per a crossa dels socialistes. El PSOE, desgastat per ser al govern durant la crisi econòmica, va agonitzant fins a l'estocada final, que ningú sap ja si arribarà o ja l'hem vista passar però no n´hem pres consciència. I per rematar, els nacionalistes catalans, instal·lats en el «com més malament per a Espanya, millor per a nosaltres», que no intervenen en la política de l'Estat si no és per tocar el voraviu.
Ara -és a dir, a les «quatre de la matinada» per a l'esquerra-, l'esperança de canvi es va esvaint. I Iglesias presenta una moció buida d'esperances per recordar-nos-ho. Com en el passeig cap a casa de matinada, estan condemnats a la malenconia del que podia ser i no va ser.
