Encara que sembli una marranada, el costum de menjar-se els mocs és extremadament beneficiós per a la salut. Això sostenen, almenys, els investigadors del National Center for Biotechnology Information, amb seu a Canadà, que atribueixen a aquest estès hàbit grans beneficis per a la prevenció de càries dentals i úlceres d´estómac. El que no és poca cosa, precisament. Hi haurà qui trobi xocant aquesta mena d´estudis, però potser es tracti d´un prejudici. La ciència no ha de ser avorrida.

Al descobriment de les propietats salutíferes dels mocs cal afegir-hi moltes altres troballes anteriors. El British Medical Journal, per exemple, va publicar anys enrere un estudi en el qual deixava clarament establert que una bona encaixada de mans ajuda a arribar a vell. Concloïen els investigadors que la taxa de mortalitat entre els que donen la mà amb blanor és un 67 per cent més alta que la d´aquells altres que l´estrenyen amb força.

Saludar enèrgicament i menjar-se els mocs són activitats saludables des del punt de vista científic; però encara hi ha més. L´abans esmentat British Medical concloïa també que les persones grans «amb més capacitat física» tendeixen a viure més anys, de la qual cosa sembla deduir-se que la gent malalta mor abans que la sana. Està bé, en tot cas, que la ciència ho certifiqui; tot i que sempre quedarà qui gaudeixi d´una mala salut de ferro durant tota la seva vida.

No menys revelador va ser l´estudi publicat en el seu dia per la multinacional Pzifer en el qual es revelava que la salut dels europeus es deteriora més durant els vuit darrers anys de la seva existència. No diguem ja en l´última setmana.

Una altra investigació desenvolupada en aquest cas per científics nord-americans va donar també la clau sobre els problemes vinculats a la reproducció. L´estudi demostrava estadísticament que «la pràctica freqüent del sexe augmenta les ­possibilitats d´embaràs». Millor encara que això, els experts van deduir que el nombre d´«adolescents» prenyades baixa de manera substancial «a partir dels 25 anys». Es coneix que les fronteres de l´adolescència són més laxes als Estats Units que a la resta del món, encara que mai se sap.

Menys freds del que els pinta el tòpic, alguns científics van decidir esbrinar també quina és la influència dels diners sobre el benestar general de l´individu i, per tant, sobre la seva salut. Així va ser com la Universitat de Pennsylvania va dedicar una partida d´investigació per dilucidar si els diners donen o no la felicitat. Lògicament, van arribar a la conclusió que una Primitiva o un bon «pelotazo» immobiliari deixen la gent més satisfeta del que estava abans. I sense necessitat de preguntar si més no als milionaris, que són els que de veritat saben d´això.

Ja ficats en qüestions de ciència recreativa, els francesos de l´INSEE van emprendre un estudi d´atracció sexual per deduir, irrefutablement, que els homes alts agraden més a les senyores que els baixets. Qui ho hauria sospitat.

Faltava tan sols el descobriment que l´hàbit de menjar-se els mocs -tingut fins ara per antihigiènic- és en realitat una font de salut i prevenció de les càries. I ja ens ho han dit des del Canadà. Fora complexos.