Els intents de comunicació amb els animals de companyia han estat imperfectes fins avui. En general, s´han limitat a ordres verbals amb propòsits d´ensinistrament o, fins i tot, per a exhibicions o carreres circenses, cinematogràfiques, etc. que requerien una gran habilitat, però poca profunditat. Sabem que alguns mamífers, com els dofins i les balenes, poden transmetre sentiments mitjançant espetecs i xiulets. No obstant això, també hem fracassat en l´estudi científic d´aquests significats, és a dir, les funcions adaptatives dels llenguatges dels animals. Hem tractat d´ensenyar a les nostres mascotes -gossos, gats, ocells...- el nostre llenguatge i la nostra manera de comunicar-nos, en comptes de molestar-nos a aprendre´n els seus. El que hem fet equivaldria a l´error que cometria un antropòleg que instruís en l´ús del seu idioma una tribu desconeguda sense esforçar-se el més mínim a entendre el que han utilitzat els indígenes durant segles. Doncs bé, com va assenyalar el prestigiós psiquiatre Boris M. Levinson, els estats corporals dels animals probablement siguin universals, raó per la qual s´han d´observar acuradament com si fossin una pista per comunicar-nos amb ells. Tanmateix, el que solem fer és recopilar, gravar, analitzar... els seus gestos, els sons que produeixen i les actituds que mantenen per controlar-los.