Sempre que es vol fer un balanç d´una temporada futbolística es demana paciència fins a final de temporada. Aquest és el cas del Barça. I seria bo que la junta directiva fes una reflexió serena sobre el fracàs esportiu d´aquesta temporada.

Ja ho sabem els que som una mica grans que al llarg de moltes temporades els socis ja ens conformàvem amb la Copa. Era una mena de consol davant els èxits continuats del gran rival. Però ara a l´estadi hom té la impressió que hi van tants socis com turistes i sembla com si lentament s´anés perdent la identitat de club, d´equip de futbol per a passar a l´àmbit de l´espectacle. És té la impressió que és més interessant anar a veure les genialitats intermitents de Messi, Suárez o Neymar que no pas un equip de futbol compensat, capaç de guanyar competicions com la Champions o la Lliga.

Luis Enrique va dir que enguany gaudia del millor planter de la història. A l´hora de fer una anàlisi objectiva, resta clar que no ha estat així. La política de fitxatges del proppassat estiu ha estat un desastre i mentre el Reial Madrid pot presentar dos onzes competitius, el Barça no té suplents amb garanties per tal de poder substituir els titulars.

Robert Fernández ha fracassat. Agradi o no, és així. Mentre va incorporar jugadors no aptes per un Barça, va deixar escapar gratuïtament homes com Sandro o Alves que a l´hora de la veritat han estat els botxins en els desplaçaments a Màlaga i Torí. Això és impossible d´explicar i més en una entitat que té greus problemes de tresoreria i prova d´això és que en el seu moment no es pogueren fer efectius dos milions d´euros al Mallorca per Marcos Asensio, que serà un dels millors jugadors de la Lliga espanyola.

Bartomeu hauria de plantejar-se si és bo dedicar tants milions d´euros per tres jugadors com el trident davanter, si això és un handicap per poder fer una plantilla competitiva. Els errors defensius blaugrana han estat monumentals al llarg de tota la temporada. Un home de la projecció de Sergi Roberto s´ha vist obligat a jugar de lateral, atès que Luis Enrique no en tenia cap. I això ha lesionat els interessos de la línia del mig camp i més quan Iniesta ja té una edat i cal oxigenar-lo.

El Barça necessita d´una renovació a fons en algunes demarcacions. I en aquest sentit, el mercat no va sobrat d´elements. Però Messi tot sol no ho pot fer tot. El director esportiu del club ha de ser valent i ha de rejovenir la plantilla sense por. Robert Fernández és un continuista que no s´atreveix a fer els canvis que el Barça necessita. I al costat té un executiu com Albert Soler que ocupa un càrrec que li va molt gran.

La trajectòria blaugrana al llarg d´aquestes darreres temporades ha estat fantàstica. Cruyff, Guardiola, Tito Vilanova i Luis Enrique han assolit grans èxits, però el futur conté moltes incògnites per tal de continuar veient un Barça guanyador. La golejada a París o la monumental ensopegada a Torí a la Champions ha de fer pensar als responsables d´una entitat que aquesta temporada s´ha vist superat per modestos com el Màlaga, el Deportivo o l´Alavès. No n´hi ha prou de guanyar al Bernabéu. Quan jo era petit, amb això ja ens conformàvem, però ara estem molt ben acostumats i volem més bons resultats. Alguns socis demanem més èxits en el terreny de joc i menys aparicions en els jutjats. Serà possible?