La silicona és un gran invent, però no serveix per a tot. Envelleix molt malament, per exemple, en l´angle que forma la vora de la banyera amb la paret. I resulta difícil d´aplicar, tot i les pistoles fabricades per a aquest fi. I enganxa fatal. Tot el que he enganxat amb silicona, tard o d´hora, s´ha desfet. Sembla, però, que funciona bé com a matèria primera per a la fabricació de pròtesis, d´implants mamaris i de motlles per a flams. Està composta per àtoms de silici i oxigen, encara que no sabríem dir com aconsegueixen unir-los. El cas és que es troba a tot arreu, com una mena d´acer invers amb el qual, quan s´asseca, juguem compulsivament com qui juga amb els seus mocs, ja que té una mica de matèria orgànica.
- I què fem amb aquesta ranura? -li pregunto a l´operari que m´ha reformat la cuina.
- La tapem amb silicona.
- I quan envelleixi? -li pregunto.
- Et moriràs tu abans que ella envelleixi.
No és cert. Sé que quan la silicona es deshidrata, perd volum i s´esquerda. A més, és un brou de cultiu excel·lent per a tota classe de fongs. Li tinc desconfiança, què hi farem! L´operari m´assegura que no hi ha, per a les juntures, alternativa a aquest polímer inorgànic que té, però, la consistència de moltes de les nostres vísceres.
- Saps quants cargols s´haurien estalviat si quan es va construir la Torre Eiffel hagués existit ja la silicona...
La imatge d´una Torre Eiffel enganxada amb silicona em posa els pèls de punta.
- No diguis ximpleries -li dic.
- Com vulguis -diu ell-. Si ho prefereixes omplim totes les juntures amb massilla.
Déu meu, la massilla! El seu nom m´ha portat un record olfactiu. Fa anys que no en sé res, però recordo com de bé s´aplicava i s´allisava després amb el tou del dit. La massilla era una silicona sense pretensions. Li dic que sí, que prefereixo que utilitzi massilla i diu que estic boig.
- Encara que jo la utilitzo molt a casa meva -conclou.
