Sostenibilitat museística

23.05.2017 | 07:55

Una de les principals fites inconfesses de qualsevol polític és deixar empremta del seu pas per les institucions. Als municipis, aquesta fita s´aconsegueix construint museus i d´altres monuments, que recordaran a les futures generacions el(s) nom(s) dels seus «ideòlegs». A Roses, per exemple, l´alcaldessa Montse Mindan i el regidor de Patrimoni Carles Pàramo, presentaren divendres passat el projecte de «museïtzació» del Castell de la Trinitat. Van «encarregar» la conferència al catedràtic de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, que va fer una presentació molt entenedora i plena de fonament, com s´espera d´un representant del món universitari, que no només té capacitat per dotar de continguts una idea, sinó que també sap transmetre-la a una audiència que no està necessàriament formada en la matèria i que va marxar cap a casa força satisfeta en veure que els seus representants fan «progressar» el poble.

Un cop allà, però, un munt de dubtes van envair els meus pensaments –i això que soc amic i admirador d´en Carles i també de la Montse. Em preguntava: quina superfície «museïtzada» per habitant pot sostenir un poble? A Roses, tenim una Ciutadella enorme i preciosa, que el mateix exalcalde va ajudar a salvar de l´especulació turística, però que està lluny d´ésser econòmicament rendible. Ni a nivell cultural atrau tants visitants com d´altres equipaments de la comarca. A més, Roses compte amb un Castrum Visigot, que ni tan sols s´ha començat a restaurar i d´uns quants Dòlmens, que de ben segur guanyarien adeptes, si es dignifiquessin els seus accessos i voltants. No vull ni comptar el refugi, que només visiten els alumnes dels col·legis i algun brètol, per fer-hi destrosses. I els altres equipaments «culturals» de la Vila, que tampoc no aporten res més que despesa a les arques municipals? El Teatre, la nova SUF, Ca l´Anita, el futur Museu del Far, la Piscina Municipal, etc.?

El pitjor és que la proposta del Sr. Hernàndez pot prescindir sense cap perjudici del Castell, ja que els seus cubs, escenografies, artefactes i produccions audiovisuals farien el mateix efecte en un espai que es podria condicionar a la Ciutadella, un indret molt més accessible per al públic i que necessita omplir-se de continguts desesperadament. Però què faríem aleshores amb el Castell? Doncs, tristament, a casa nostra els polítics (de qualsevol color!), no semblen tenir capacitat per gestionar la cessió de patrimoni a la iniciativa privada, per garantir tant la seva conservació com la seva viabilitat econòmica a mitjà i llarg termini. Abans, s´estimen més convertir les seves ocurrències en arguments electorals i construir monuments per ésser recordats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema