Bases, masses i aparells

25.05.2017 | 10:36

El triomf aclaparador –i sobretot inesperat– de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE ha suscitat una reacció colèrica en l´ampli front opinatiu que se li oposava («Brunete mediàtica» li´n va dir en el seu dia Xabier Arzalluz en al·lusió a la divisió cuirassada que estava disposada a marxar sobre Madrid en el moment del frustrat cop d´estat del 23-F). Les andanades van ser d´època a mesura que s´anaven coneixent els resultats de les votacions. I totes elles lamentant l´equivocació dels militants en triar al pitjor de tots tres candidats.

Vaig anar anotant algunes de les que vaig sentir a les emissores de ràdio. «Ni el PSOE ni Espanya es mereixen semblant personatge»; «És lamentable que un partit seriós opti pel radicalisme»; «Els socialistes s´han podemitzat»; «Però com una agrupació de Bollullos de Abajo pot decidir el rumb de tot un país?», es queixava un tertulià ... I no menys estrepitós va ser l´escàndol en els mitjans escrits, davant el fet, pel que sembla lamentable, que les bases, guiades per sentiments primaris d´odi al seu propi aparell, poguessin haver arruïnat per sempre els designis que l´elit havia reservat a la socialdemocràcia com un dels pilars del sistema imperant. En uns es va comparar el resultat de les eleccions socialistes amb els moviments populistes que s´estenen pel món (Brexit, referèndum colombià, triomf electoral de Trump, etc.). En d´altres, es va dir que el PSOE, pel que fa a possible partit de govern, s´havia suïcidat a la vista del públic. I en plena escalada de la irritació no va faltar el columnista que va voler donar-se el gran gust d´insultar directament Pedro Sánchez dient-li «l´home més ximple del món».

L´endemà del succés, el disgust no se li havia passat del tot als que van pronosticar una victòria fàcil de Susana Díaz, i el comentari més estès és que potser l´opinió dels militants no coincideixi després amb la dels votants o simpatitzants, com han demostrat els casos de Corbyn a la Gran Bretanya o de Hamon a França. Els dos dirigents socialistes van guanyar per ampli marge les eleccions primàries al seu partit, però en les generals van patir una àmplia derrota. Bé, tot això està per veure. Està per veure si el canvi en la dirigència del PSOE beneficia o perjudica en unes futures eleccions generals. I també està per veure si Pedro Sánchez és una mica més llest del que suposa l´irat comentarista. Encara que, de moment, ja ha propiciat alguns canvis. En el camp polític, Podem ha ofert retirar la seva moció de censura a favor d´una iniciativa en aquest sentit del PSOE com a partit més votat de l´oposició. I en el camp protocol·lari, la nova direcció socialista ha obert un balcó al carrer a la seu de Ferraz per celebrar des d´allà futurs èxits electorals. Respecte del primer, hi haurà qui ho interpreti com una oferta (una mica enverinada) a la nova direcció socialista per provar si el seu «no» a Rajoy era o no una proposta sincera. Quant al segon, es tracta de competir amb el balcó de Gènova del PP, que pròpiament no és un balcó, sinó una bastida adossada a la façana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema