A Girona ens hem acostumat molt de pressa que de Sant Jordi a passat Tot Sants, sempre estiguem de festa. L´excusa és la cultura, del Temps de Flors a les Fires de Sant Narcís, més tots els experiments musicals del regidor Ribas, incloent el pub que s´ha inventat amb diners públics i accés restringit al passeig Arqueològic o la cessió de la Devesa a un seu amigot per només 200 €. I sense haver d´assumir responsabilitats polítiques. Per entendre-ho millor, la Maria Mercè Roca hauria pogut ser regidora de Cultura si ERC hagués arribat a un acord de govern amb en Puigdemont. Hauria emprès les mateixes accions que esmento del regidor Ribas per fomentar la Cultura a la ciutat? No puc parlar per ella però estic convençut que la resposta és un no contundent. Almenys sap qui va ser en Fidel Aguilar, que també és cultura.

L´ocupació de l´espai urbà de dins de la muralla medieval és contínua amb totes les molèsties que comporta. Els carrers són estrets i no estan preparats per engolir les riuades de gent que ens visiten. Hi ha enutjoses retencions de trànsit més enllà amb les consegüents pèrdues econòmiques que per raons òbvies no es comptabilitzen. Els límits d´aforament que han de complir els locals per seguretat, no cal respectar-los a la via pública, per raons que se m´escapen. Com tampoc cal respectar els límits de decibels per afavorir el descans dels veïns si és que els concerts els organitza l´Ajuntament. A més, es pot tirar de veta amb els diners públics, que són fruit de taxes i multes imposades als que hi resideixen tot l´any però per al gaudi dels passavolants. Es ven Girona com a ciutat tranquil·la però el cert és que cada vegada és més difícil de viure-hi. Si ja és complicat de residir al Barri Vell pel xivarri continu de les activitats de l´Ajuntament i l´excés de turistes, la pressió immobiliària per afavorir els lloguers temporals per als turistes és creixent, tot i que es vulgui negar manipulant les dades. Ni tan sols es pot passejar a gust perquè no hi ha intenció de resoldre els greus problemes de mobilitat a les voreres, on inclús en llocs de pas continu de vianants hi han instal·lat carrils bici deixant només un parell de pams lliures perquè hi pugui passar la gentada. L´altre drama és la feina. Es va fer fora de Girona tota l´activitat industrial i tenim tot de personal que o bé no s´ha pogut reciclar o bé no trobarà feina mai. La ciutat està partida en dos: una sempre de festa i l´altre remenant els contenidors.