Cartes

26.05.2017 | 09:57

Roger Moore (James Bond 007) ha mort
Josep M. Loste i Romero portbou

El magnífic actor anglès Roger Moore (un dels millors James Bond 007) ha mort recentment a la plàcida Suïssa. Avui en dia, els escenaris ficticis dels magnífics films del 007 (sobretot de Roger Moore i Sean Connery) dels anys 70 i principis del 80 del segle passat han esdevingut la realitat –pura i dura– d´un món trastocat i descarnat de la postmodernitat nihilista i alhora reaccionària, sota l´ègida d´un capitalisme sense rostre humà i completament autodestructiu. Per altra banda, els actuals 007 són molt dolents i terriblement malgirbats. Fins i tot, s´ha passat de la «finneza» britànica i escocesa a les actituds destraleres, forassenyades i hooliganistes dels que pretenen defensar-nos dels «responsables» dels grans mals mundials, els qual són molt més perillosos i intel·ligents que no pas els ficticis «Zorin» o l´inefable «Dr. No». James Bond 007 (Roger Moore i Sean Connery) es comportaven amb elegància i sabien, coneixien llengües estrangeres, geografia i diplomàcia. Ara els que ens han defensar d´aquest nihilisme globalitzador no en saben ni un borrall d´aquestes matèries. I el pitjor de tot és que els ens haurien de governar de debò, els màxins responsables polítics d´aquest món tan digital, críptic, tumultuós i completament esmaperdut, encara en saben menys, sobretot de diplomàcia; ja que estic segur que molts d´ells no s´han llegit mai de la seva vida Le Monde Diplomatique.


Centenari de les aparicions de Fàtima
M. Àngels Pagès VENTALLÓ

L´any 2017 marcarà una fita històrica d´aquest santuari, es calcula que el visitaran més de vuit milions de pelegrins. El passat dia 13 de maig, aniversari de la primera aparició, dos pastors –Francesc i Jacinta Marto– van ser canonitzats pel papa Francesc, que va anar allà amb el lema: «Amb Maria, pelegrí en l´esperança i en la pau». Dos germans que juntament amb la seva cosina Lucia varen presenciar a Cova d´Iria les aparicions de la Mare de Déu ara fa un segle. També els va revelar els tres secrets de Fàtima. Ara que en coneixem del tot el seu contingut, ens queda com a principal interpretació la confiança en la llum del cor misericordiós de Déu. Aquella senyora vinguda del cel els va convidar al res del Rosari, la seva oració predilecta. També els va fer una crida a la penitència i a la conversió, amb la seguretat que al final el seu cor immaculat triomfaria. Una invitació a uns nens perduts en un lloc inhòspit i poc conegut que veritablement es pot fer extensiva a tothom.

El que es va viure a l´esplanada, persones vingudes d´arreu, de 55 països de diferents llocs del món, ens dona un bon testimoni de la devoció a totes les advocacions de la Mare de Déu i molt especialment la de Fàtima. Tot i el descens de la pràctica religiosa, es dona la circumstància que creix l´afluència de pelegrins i visitants als santuaris marians. Una mostra que es manté ben viva la religiositat popular. L´acte central més multitudinari perquè el motiu s´ho mereixia –dos nous sants, un gran goig per a tota l´església universal– ja va tenir lloc, però queden moltes activitats i molts pelegrins que acudiran a resar a la «Capelinha», fins al 13 d´octubre d´aquest any, aniversari de l´última aparició en què milers de persones varen poder presenciar en aquella ocasió el miracle del sol.


Ciutats i Projectes per a un accés universal
Cristina Garcia Rodriguez blanes

Les polítiques, recursos i estudis realitzats fins ara ens animen a canviar la mirada envers la diversitat funcional, amb l´objectiu d´integrar-los socialment. Però no podem obtenir un resultat positiu si encara ens trobem amb ciutats i pobles que no es troben preparats i són accessibles per tots els ciutadans, disposant d´una arquitectura que suposa barreres per a algunes persones.

Altrament, també trobem que hi ha pobles que han invertit per modificar alguns aspectes i contribuir a la millora de les persones amb diversitat funcional, però que, un cop realitzat, sembla que s´obliden de posar en marxa. Un exemple és l´adaptació als semàfors del centre de Blanes amb un dispositiu sonor, que actualment no es troben en funcionament. Així doncs, sembla que l´avenç que havíem aconseguit ha tornat enrere.

Hem d´aconseguir que sigui l´entorn el que s´adapti a les necessitats dels seus usuaris, sense que sigui al revés i s´hagin de destacar les característiques de cada persona. Si es construeix pensant en la diversitat que comprèn el món, les diversitats funcionals passarien desapercebudes.

Així doncs, animo que els projectes pensats per afavorir aquesta situació no es quedin en projectes o idees, sinó que siguin d´utilitat per a tots, perquè mai sabem quan ens podem trobar en una situació com aquesta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema