La grassa de l'òpera

26.05.2017 | 09:57

Em temo que no soc gens original perquè formo part d´aquesta immensa majoria de ciutadans que a Europa van assistir perplexos a l´elecció de Donald Trump i que després segueixen la seva peripècia política amb creixent preocupació.

Churchill va dir que els americans solen prendre la decisió correcta... però només després d´haver provat totes les altres alternatives, i Trump sembla donar-li la raó. Com que només l´encerta quan rectifica i últimament es veu forçat a fer-ho amb freqüència, de vegades penso que encara hi ha esperança. Però amb cada dia que passa tornen els dubtes perquè és el pitjor enemic de si mateix. Les seves repetides mentides (que ara es diuen postveritats o «fets alternatius») omplen pàgines, escandalitzen i mobilitzen la premsa seriosa per decidir quin tractament donar-los.

Napoleó deia que l´amor propi és el pitjor conseller, i tenia raó. A Trump li´n sobra, reflexiona poc, escolta menys, es pica per res i governa a base de rampells, d´impulsos i de pressentiments. Com un nen malcriat. Va ser la pena que va sentir en veure altres nens patint després de ser bombardejats amb armes químiques el que el va portar a atacar la base siriana responsable del crim. I el món va aplaudir perquè ningú més reaccionava i calia evitar que aquella barbaritat es repetís. Li va sortir bé.

I potser animat, va decidir compartir amb els russos Lavrov (ministre d´Exteriors) i Kislyak (ambaixador) informació superconfidencial sobre l´Estat Islàmic que està només a l´abast de molt pocs. Després de negar-ho els seus col·laboradors, el mateix Trump ha acabat reconeixent-ho. De comandant en cap, Trump ha esdevingut «filtrador en cap». L´escàndol és monumental perquè ha posat en perill fonts i mètodes d´espionatge i perquè cap servei d´Intel·ligència seriós donarà informació als nord-americans si pensa que aquests després la difondran. És un error que fa mal a la mateixa seguretat nord-americana.

I després va decidir destituir James Comey, el director de l´FBI que en plena campanya electoral va publicar informacions que van indignar els Demòcrates sobre la investigació dels correus de Hillary Clinton, i que després, quan no va trobar res, va tancar la investigació amb gran enuig de Republicans. Els independents no agraden a ningú. Donats aquests antecedents, Trump pensava que la seva decisió l´aplaudiria tothom i s´ha equivocat de nou. El director de l´FBI és nomenat per un període de deu anys que sempre s´havia respectat amb una sola excepció (per conducta immoral) en temps de Bill Clinton. I no ajuden a aclarir la seva decisió les confuses explicacions que ha donat Trump qui, després de referir-se inicialment al seu comportament durant el cas dels correus de Hillary, va acabar confessant que el feia fora perquè era un arrogant, perquè la gent de l´FBI no el respectava, perquè no li agradava el que estava investigant i perquè no el podia suportar. A més, l´ha amenaçat suggerint que podria haver gravat les seves converses i des del Congrés ja li demanen aquestes cintes. D´altra banda, el cap interí de l´FBI, McCabe, ha dit que Comey tenia tot el suport i respecte dels seus subordinats.

Comey estava investigant la relació (més que provada) amb Rússia de diversos membres de l´equip Trump, com el fiscal general Jeff Sessions i el general Flynn, cessat del seu càrrec de conseller de Seguretat Nacional i que ha estat imputat. Encara és més greu perquè Comey ha revelat que Trump li va demanar que deixés d´investigar aquest assumpte, fet que podria ser obstrucció de la justícia i ha dut James Clapper, director nacional d´Intel·ligència, a dir que sent que «les nostres institucions estan sent assaltades (també) des de dins». Els Republicans al·leguen que la destitució de Comey no té importància perquè ja hi ha comissions d´investigació al Congrés i al Senat. Però no és el mateix perquè estan dirigides i controlades per membres del partit Republicà que poden no desitjar anar contra el seu president. L´última notícia ha estat el nomenament d´un respectat antic cap de l´FBI, Robert Mueller, com a fiscal especial per dirigir la investigació mentre Trump es fa la víctima, parla de caça de bruixes i diu que a Obama no el tractaven així. Doncs naturalment que no!

De moment res permet establir un lligam entre Donald Trump i la ingerència russa en les eleccions amb el doble objectiu de crear dubtes sobre la seva legitimitat i de perjudicar Hillary Clinton. Això va existir, no hi ha dubtes. Però enlloc ha aparegut la «pistola fumejant» de la col·lusió, és a dir, de la concertació amb els russos perquè el president fos Donald Trump. Si aparegués, el procés d´impeachment o destitució seria inevitable i en cercles de Washington cada vegada se sent parlar més de Nixon, del Watergate i de les seves semblances i diferències. No caben més ficades de pota en menys temps. A la Casa Blanca sobren drama i espectacle i falta gestió seriosa.

Però la divisió de poders funciona als EUA i el nomenament de Mueller ho confirma, demostrant que encara hi ha esperança. A la dona del Cèsar se li exigia ser honrada i semblar-ho i cal pensar que Trump també ho és, llevat que aparegui prova en contra. El dolent és que cada dia ho sembla menys per exclusiva culpa seva i de les seves decisions. Com aquesta de cessar el principal investigador de la trama. Veurem com segueix aquest fulletó, sense oblidar que, com es diu en l´òpera, «la funció no acaba fins que la grassa es mor».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema