O la contumèlia de la contumància, o vagi a saber a Salamanca, l'àcid sentit del bonhumor i la la gran socarroneria dels Cent Consells del Consell de Cent, que aconsellaven que «per pasar la riera més amunt o més avall trobaràs una passera». I vet aqui la qüestió: saber d'antuvi si estará mes amunt a o mes avall... N'hi ha moltes més de dites com aquestes, que totes plegades han fet de les absurditats de cada dia una feixuga i pacient munió que ha quedat arxivada en el nostre malson de la memòria històrica del passos perduts pels passadissos administratius i de totes les taquilles del món, davant la necessitat inexcusable de demostrar a la Administració qui som i d'on venim. Per trobar un paper, un sol paper que ens garanteixi que estem vius i que sabem que existeix, malgrat que ens diuen que no, o que potser el podrem anar a trobar al Registre de Calataiud o de Pinto i Valdemoro o de Cuelgamuros, ves a saber.

Soc periodista i sé que no és admissible parlar ni bé ni malament de mi. Però jo no tinc la culpa que el meu cas transcendeixi la meva trifulca personal envers tots el meus veïns de segona divisió que com jo mateixa s'ha hagut de posar ferms a la recerca de la meva identitat perduda. Gran periodista va ser Mariano José de Larra que el passat segle ja va escriure el que em passaria a mi un segle més endavant. Ni la postveritast ni tots el invents digitals podrien ordenar aquest desori.

Però de moment ens haurem de conformar amb el gran Larra i el seu famós « Vuelva usted mañana» de fa més d'un segle. Encara que ben mirat jo ja ho tinc prou clar, perquè segons confirma i jura el meu DNI no caducarà fins al 9999, paraula segellada i tot per la Comisaría de Policía Española Nacional, això sí, però, especificant bé que la «renteta» de viure s'acabarà puntualment el dia 1 de gener del 9999. De moment, doncs, no hi ha pressa. No ens posem nerviosos, ciutadans i ciutadanes de segona Divisió i aquesta tarda poden anar a jugar amb les amiguetes la botifarra.