Artur Mas es va vantar en el seu moment de ser astut, el que en alguns entorns li va valer el sobrenom d'«Astut Mas». La seva astúcia el va portar a haver de renunciar a presidir la Generalitat en no obtenir prou suport electoral i, malgrat que ell dirà que el seu sacrifici formava part d'aquesta astúcia, la realitat és que ha perdut tot control del procés. Carles Puigdemont va agafar el relleu i com tothom sap va per lliure i, sembla, només sembla, disparat cap a la independència. El dubte és fins a on serà capaç d'arribar l'actual president de la Generalitat ara que també sembla que s'arriba al desenllaç. Astut, segons el diccionari, és ser hàbil i enginyós per aconseguir qualsevol fi. Neus Munté, antic càrrec de confiança de Mas al Govern i ara la seva mà dreta al nou partit, aquesta setmana ha passat de l'astúcia a l'audàcia. Ho deia en una entrevista a Regió7, reproduïda per aquest diari. El titular era: «Hem de tenir prou audàcia per fer les coses ben fetes i amb la discreció necessària». S'ha pujat un graó? Audàcia, també segons el diccionari, és el coratge que porta a arriscar-se, un atreviment extraordinari. Semblaria que sí. Que es va cap amunt, tot i que amb tant d'esborrany presumptament secret que tots vam poder llegir a El País, ningú sap fins a on ens portaran ni a on arribarem.
