Cartes

28.05.2017 | 01:38

França: Moviment tàctic o tendència?
Jesús Domingo Martínez girona
Emmanuel Macron ha completat el seu Govern després d´haver triat com a primer ministre Édouard Philippe, un home que ha militat al Partit Republicà i que diu de si mateix que és de dretes. El recentment elegit president francès, que va saltar a la política en un Govern socialista i que té un partit massa jove, ha creat per endavant la cohabitació a la seva mida. Probablement aquesta decisió té molt de moviment tàctic.
Si un republicà presideix el govern de Macron, molts electors podrien pensar que no té sentit votar la dreta a les legislatives: la dreta ja és al Govern.


Donem-li la volta
Antònia Vallès Majoral girona
Tenim 7 meravellosos Centres Cívics a la ciutat que donen cabuda a programes, activitats i serveis per a persones de totes les edats amb la finalitat d´aconseguir la ­dinamització sociocultural i l´acció comunitària. Equipaments oberts a tothom sense cap mena de discriminació. Són espais singulars coneguts per tothom i esdevenen punts de trobada per a la ciutadania. Aquests centres cívics podrien planificar un servei de gestió comunitària participativa que promogués polítiques coherents per a la ciutat.
Què tal si provem de donar la volta a la gestió de la ciutat?


21 de maig€ Dia de la democràcia€
i quelcom més
JOSEP  MARIA  BOSCH GIRONA
Aquest diumenge passat es decidia, en primàries, qui seria el nou secretari general del PSOE, després d´un període convuls que va afectar aquest partit. Hi havia tres aspirants:
Patxi López, amb experiència de govern, centrat, equilibrat i, per mi, el millor candidat.
Pedro Sánchez, l´anterior secretari general, a qui se´l va desposseir del càrrec d´una manera vergonyosa. Poc seriós i equilibrat amb les seves propostes.
Susana Díaz, la pitjor dels tres: un autèntic «paquet». La perfecta invenció de «l´aparell» o, com es podria dir, la que millor representa «la voz de su amo»: persona sense propostes, sense idees i mancada de personalitat. Això sí... amb una llengua molt «llarga». Doncs bé... Els militants del PSOE no van fer cas dels xantatges, semiamenaces, etc. etc. de l´aparell i van tornar el lideratge a Pedro Sánchez, interpretant, entre altres coses, que se l´havia apartat d´una manera gens seriosa. Tot això ens fa pensar que s´està acabant aquell temps en què els «barons» feien i desfeien sense ni tan sols importar-los el que pensessin els militants de base.
Però, si baixem al tema superficial, aquest diumenge va passar una altra cosa ben diferent. Mentre els militants del PSOE celebraven (o no celebraven) tot això, la immensa majoria dels militants del PP celebraven que el seu equip –el del govern– havia gua­nyat la lliga de futbol. Poc importa que, aquest any, la lliga no l´ha guanyat cap equip... sinó que l´han perduda els àrbitres, amb els seus errors de consideració.
En definitiva€ lliçó de democràcia per un costat... lliçó de fanatisme per l´altre. I, enmig, Rajoy que felicita l´equip i, ni tan sols, és capaç de felicitar el nou secretari general del PSOE.
Vergonya, de veritat!... Sort que dilluns, el president de Catalunya li va donar una altra lliçó de democràcia... a casa seva, encara que, per desgràcia de tots els espanyols, el president Rajoy ni se n´ha assabentat.


La imposició consellera de la ignorància
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Amb la quantitat de vies democràtiques per governar amb solvència un país, ens trobem al cor­redor dels despropòsits. Com es pot entendre la situació actual de l´Espanya cavernícola? No passa dia en què els re­trò­grades continuen forçant el xoc de trens entre el govern de l´Estat i Catalunya. No puc arribar a entendre la distensió com la manca d´entesa, per quan el més senzill seria parlamentar. Paraula aquesta malsonant, per als interlocutors polítics que tenim a l´abast.
El passat dilluns dia 22 Catalunya va donar mostres de voluntat negociadora, en presentar-se a la capital per fer conèixer la necessitat del referèndum que volem. Exposant amb claredat les inquietuds que mou el nostre poble per assolir democràticament el seu estatus que li correspon com a país. Però el tarannà impositiu de l´actual govern Rajoy s´ha pujat per les parets, descuidant un cop més el que correspondria fer per arribar a bon port i deixar-se de fer apologia. Les amenaces no són conductores de recerca de solucions, més aviat tot al contrari, crispant la ciutadania generant l´energia suficient per aconseguir la llibertat. Crec sincerament que la solució passa per acceptar les propostes dels nostres representants de govern. On com a savis consellers, varen fer palesa d´una sana actitud, atès que el camí a seguir s´esdevé en sortir de la ignorància de la realitat catalana. Tan difícil resulta entrar a formalitzar un diàleg consistent, senyors?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema