Engany o rebequeria?

28.05.2017 | 01:38

País empantanegat on impera el diàleg de sords –línies paral·leles que mai es trobaran–, la gesticulació i la xerrameca. Dos governs prepotents parlen del que cadascú vol sense cap ganes de trobar-se. Un, del referèndum que l'altre no vol ni pot pactar. L'altre, de marejar la perdiu prometent i acordant coses que sols el temps dirà si o no o ja veurem. Tafurs que juguen amb els nostres diners, el nostre futur i la nostra autonomia. Que no s'assolí de franc, que costà massa sang i esforç per menysprear-la ara, com fan alguns galifardeus.

El fet més cridaner és l'arrogància del Govern català, que vol imposar el seu poder i agenda essent la part més feble i situant-se tan clarament fora del marc democràtic que votàrem als referèndums de la Constitució i dels dos Estatuts. Amb seny, el Cercle d'Economia ha encoratjat Puigdemont a respectar el marc jurídic que crea i regula la institució que té l'insospitat honor de representar. En primer lloc, acudint a la seu de la sobirania popular, el Congrés de Diputats, i plantejar-hi la seves propostes, buscar aliances i pactar solucions. El problema no és referèndum sí o no. Un referèndum pot ser l'eina triada per resoldre el conflicte. El problema és l'encaix insatisfactori de Catalunya a Espanya des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut votat a Catalunya i s'hi ha de donar solució. La solució, com la veritat, no és patrimoni d'un, sinó fruit de la concertació entre tots que té un àmbit on assolir-se: les institucions democràtiques.

Qui es pot creure que el propòsit del Govern català és sincer si no respecta el marc legal on se sustenten els poders de l'Estat i el seu mateix? Com ens podem creure que vol pactar la sortida de l'Estat del qual forma part si no reconeix els poders que governen aquest Estat? No acudeixen als parlaments i participen a la confecció de les lleis que a tots governen, no cobren cada final de mes el sou i les subvencions? És un engany, com sosté Raimon Obiols, per escapolir-se de rendir comptes de les seves malifetes i revestir-se, una vegada més, amb l'aura del martiri o una rebequeria, carlinada vintage?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema