Stefan Zweig va escriure Novel·la d'escacs entre els anys 1938 i 1941, i es va suïcidar l'any 1942. Nascut a la Viena austrohongaresa, cultivat i cosmopolita, exiliat diverses vegades, escriptor prohibit, fou un pacifista inacabat i jueu per atzar. Es va llevar la vida, convençut que el nazisme passaria de taca d'oli.

La novel·la s'esdevé en un transatlàntic. A bord, el campió mundial d'escacs, Mirko Czentovic juga amb els passatgers per distreure'ls, els apallissa i apama un sobresou. Fins que s'enfronta amb el misteriós Dr. B., que la partida queda en taules. Czentovic s'enfurisma, trabuca les peces. Glacial, avar i mig autista, nascut a les entranyes de la Rússia més inhòspita, és gairebé analfabet i una màquina implacable al tauler. No raona, executa les regles millor que ningú.

Czentovic exigeix la revenja. Jugant a contracor, el Dr. B. abandona la segona partida a mitges, congestionat. Aleshores sabrem que és austríac, refinat i culte, i un pres polític torturat per la Gestapo. Durant l'aïllament i d'imprevist, obté un manual d'escacs. L'ajuda a suportar la solitud, els interrogatoris inclements i les humiliacions. A la cel·la sobreviu d'imaginar partides contra si mateix.

Combinatòries sense fi, sense tauler, una resistència que tanmateix li desballesta el cervell. Per això abandona la presó, neuròtic, amb la síndrome que se'n diu d'estrès posttraumàtic. I d'aquí que no vulgui jugar mai més. A la llarga, la cultura i la intel·ligència no solen guanyar contra els robots ensinistrats per matar.

Ara que maldem per un bon pla de lectura, Novel·la d'escacs passa endins en mitja tarda. A mi m'ha posat parabòlic. Mirko Czentovic és Espanya i el Dr. B. és Catalunya.

L'Espanya moderna neix fa tres segles, tot i que l'òvul sigui força més antic, quan la mentalitat visigòtica d'Isidor de Sevilla es va fecundar amb la sang dels pobles americans i dels súbdits de Boabdil. Espanya neix altiplanària, a còpia dels Decrets de Nova Planta. Les lleis de Felip V que, com Czentovic, va ser un calculador obsedit, una màquina penetrativa i, no obstant això, un babau inframental.

La Catalunya d'ara també neix fa tres segles, quan perd la guerra contra Felip V, tot i remuntar-se la llavor a les assemblees dites de Pau i Treva, la primera de les quals presideix l'abat Oliva al Rosselló, fa mil anys. Com el Dr. B., Catalunya cova el trauma, després d'haver patit empresonaments, elèctrodes i exilis. Després d'haver imaginat mil maneres de guanyar, mentre ditejava els barrots de la cel·la.

Potser no va anar així. Els pobles no tenen personalitat, però els patriotismes sí. La qüestió és que, d'uns anys ençà, n'hi poso quaranta, Czentovic i el Dr B., Espanya i Catalunya juguen als escacs. Per primer cop, el presoner polític arrenca unes taules, l'any 2009, a Arenys de Munt. I Espanya l'obliga a jugar la revenja.

Passa que ara Catalunya abandona la partida a mitges, sabedora que el contrincant és una maquinària, mig analfabeta i avara. Catalunya és conscient que si continua jugant, per molta cultura i treva que hi esmerci, la neurosi es dispararà de nou. I la veig segura que el suïcidi ara no toca.