L'antítesi de la política

Si Pasqual Maragall hagués claudicat a les protestes per l'enderrocament de determinades edificacions, segurament Barcelona no tindria l'obertura al mar que va suposar una transformació de la ciutat.

O si Joaquim Nadal hagués fet cas a l'immobilisme ciutadà que rebutjava l'Hipercor i la reforma del carrer Santa Clara, Girona també seria diferent o hauria tardat més anys a adquirir la capitalitat, no de nom, sinó de fet.

Una de les responsabilitats del polític és prendre decisions amb la seguretat que apareixeran nínxols d'oposició i que gairebé mai seran a gust de tothom. El polític, pel fet de sotmetre's al permanent escrutini ciutadà, és poruc de mena. I tinc la convicció que cada cop costa més prendre decisions. En l'época del Twitter, el Facebook, les xarxes socials i l'examen diari encara més. Un polític insegur i cagadubtes és un obstacle pel progrés de la societat. Ara, les comarques gironines estan pendents d'una decisió transcendent: la construcció d'un nou hospital de referència i la seva ubicació.

Segons el conseller Antoni Comín «la ubicació és l'últim que es decidirà». Normalment una de les primeres coses que es decideixen quan s'ha de construir una casa, una indústria o qualsevol equipament és el lloc. També un hospital, entre altres coses perquè el projecte pot estar condicionat per l'emplaçament. Més sorprenents són les postures de Ciutadans i la CUP.

No tenen criteri, ni opinió. Cs, partit del qual a banda del model territorial no coneixem gaire res més del que opinen o pensen els seus dirigents, diu que la seva «prioritat són els pacients» i que «l'hospital s'ha de fer ràpid i bé». I la CUP tres quarts del mateix: defensen que s'ha de fugir de debats localistes i centrar-se en el model i el servei. Molt bé, però i l'hospital on el fem? Cert que ambdós partits són oposició, però l'absència de criteri és l'antítesi de la política.