Torna l'etern debat dels top manta

28.05.2017 | 01:38

El projecte de l'Ajuntament de Roses de crear un carril bici al passeig per bloquejar l'espai que cada estiu ocupen desenes de persones que es dediquen al top manta és una mostra de la impotència i la incapacitat política, policial i judicial per resoldre el problema. El debat està obert des de fa una desena d'anys. Estem parlant d'una activitat que, com hem remarcat en diverses ocasions, incompleix diverses normatives. Els «manters» ocupen la via pública sense permís municipal, no tenen cap llicència d'activitats, cometen frau fiscal, no estan donats d'alta a la seguretat social, etcètera. Algú s'imagina què succeiria a qualsevol empresari o comerciant que cometés un reguitzell tan ample d'il·legalitats? Es pot explicar per què el sistema legislatiu i judicial no disposen de mecanismes al seu abast per acabar amb la impunitat d'una activitat il·legal per tots costats? Quan no es respecten els principis més elementals de l'Estat de Dret ens estem precipitant a la llei de la selva. El febrer de 2016 la Sindicatura de Greuges va qualificar d'«intolerable» la permissivitat de les administracions amb el top manta perquè «només beneficia els entramats mafiosos que controlen la venda ambulant il·legal» i, al mateix temps, reclamava una «acció contundent que comporti la sortida de la precarietat dels manters». El síndic de greuges recomanava «una acció curosa i decidida contra les organitzacions que importen i controlen les logístiques de distribució de productes falsificats. Recomanava una intervenció coordinada de l'Administració Tributària i les forces de seguretat. Al mateix temps, es va crear un grup de treball amb els principals municipis afectats per lluitar contra aquesta activitat il·legal. Des de l'any passat, s'han celebrat diverses reunions, però arriba l'estiu i el més calent, a l'aigüera. Segueixen mancant els instruments necessaris. L'Ajuntament de Roses ha impulsat diferents iniciatives al llarg dels últims anys: pressió policial, decomís dels productes, instal·lació de càmeres, etcètera. Totes han caigut en sac foradat. Ara, el carril bici més que una brillant idea sembla l'assumpció pública de la incapacitat per resoldre el problema. No té cap explicació que aquesta activitat il·legal es repeteixi cada estiu davant la impotència dels comerciants dels municipis afectats, els quals sí que han de complir amb la legislació vigent i les obligacions tributàries, i la perplexitat ciutadana de veure com totes les administracions implicades no disposen –o no saben aplicar– dels instruments necessaris per acabar amb una activitat il·legal que es realitza a la vista de tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema