Girona ha deixat de ser una ciutat intel·ligent. Ara és una smart city: permet ser més ciutadà si tens un mòbil des d´on pots fer gestions mentre al teu voltant van en augment les desigualtats socials i s´han fet abismals els límits entre classes.
Fa una dècada, la ciutat intel·ligent cuidava de les persones, pensava en els seus ciutadans abans que en la seva tecnologia. Des de la plaça del Vi fins a l´últim centre cívic, escola, institut o centre de salut estava pensat per a tots els ciutadans. El treball, el consum, el crèdit, els transports, els abastiments, els serveis comunitaris i, en general, totes les dimensions que organitzen la vida a la ciutat eren progressivament governades amb la voluntat del bé comú. I les plusvàlues que generaven els sectors econòmics específics (turisme, patrimoni, cultura, habitatge, comunicació, serveis...) d´una manera o altra anaven retornant a la col·lectivitat que les sostenia.
En aquesta -ara ja vella- economia que articulava la ciutat, els barris eren un instrument cívic no només d´una certa descentralització administrativa, sinó, sobretot, de creixement personal, de cultura i de benestar. Per això, va haver-hi un temps que Girona sortia als rànquings de ciutat on s´hi vivia bé. No calia ser una ciutat intel·ligent. Però voler el bé i ajudar a viure bé era el més intel·ligent. Malgrat no ser smart.
