Atur, salaris insuficients, treballs precaris, contractes temporals, minijobs i pensions esquifides constitueixen una xacra que crea desigualtats, elimina oportunitats i fomenta els problemes socials. Sortosament, les grans dades econòmiques indiquen que s´està sortint de la crisi. Però aquests indicadors estadístics i dels grans números contrasten encara amb la realitat social i la situació concreta que viuen i pateixen molts dels nostres conciutadans. Resta molt per fer i molt per avançar, si volem una societat millor. I molts són els problemes que cal afrontar si volem crear confiança i evitar una inestabilitat social, que cada dia és més preocupant i alarmant, especialment quan no hi ha referents ètics i garanties efectives de compliment de les lleis i del respecte cap als drets aliens. Problemes com l´habitatge, la convivència veïnal, el dret al descans, el dret a la salut o a una vellesa digna... requereixen una atenció especial i un compromís efectiu de tota la societat, i no només de les administracions públiques.
Un dels problemes que s´ha incrementat, fins i tot de forma alarmant, i socialment preocupant, creant situacions complexes i contradictòries entre la pròpia ciutadania, és el fenomen ocupa, que no hem de silenciar. No tots els casos són iguals ni poden ser considerats de la mateixa manera. El cert és que el fenomen ocupa és un símptoma que la societat no funciona prou bé, que cal afrontar des dels Serveis Socials, però també des de l´àmbit legislatiu per poder confiar en el que anomenem estat de dret, en què no ha de tenir més avantatges el que actua amb fets consumats i amb picardia, que el que actua de bona fe i amb responsabilitat.
Cal atacar les causes que originen aquesta problemàtica social. I hem de contemplar els problemes des de la perspectiva dels drets fonamentals, el primer dels quals és col·laborar perquè tota persona visqui dignament. I no podem caure en la demagògia de considerar que qualsevol persona ho ha de tenir tot sense que se li exigeixi res a canvi, sense que assumeixi responsabilitats. Cal que tots col·laborem al projecte comú d´una societat més justa i participativa, convertint-nos en subjectes actius de la comunitat que conformem plegats.
No tot el fenomen ocupa es pot jutjar de la mateixa manera. Ha saltat a la premsa la reiterada picaresca delictiva d´alguns desaprensius i de màfies organitzades que s´especialitzen a fer ocupacions exprés, per a continuació fer negoci, cedint el pis ocupat a uns tercers a canvi de diners. És una realitat preocupant i que molts ciutadans la viuen amb autèntica angoixa. Tampoc hem d´oblidar que, un cop s´ocupa un habitatge, seguidament apareix el problema dels subministraments bàsics i imprescindibles com és l´aigua i la llum. Això comporta nous problemes, a vegades amb els mateixos veïns, amb les companyies subministradores i, finalment, amb els Serveis Socials. El dret a l´habitatge és un dret que continua en entredit a la nostra societat.
