A un punt de la glòria. I no arriba. Però diumenge no es pot deixar escapar, encara que el rival sigui un històric com el Saragossa, al qual també només li manca un punt per a la permanència. Qui s´ho hauria pensat això fa uns anys quan el Girona FC voltava per camps de Primera Catalana i els aragonesos eren a la màxima categoria del futbol espanyol.

El lamentable episodi de l´autobús no pot trencar l´ambient d´aquest darrer partit a Montilivi. Però sí que caldrà obrir una reflexió, quan acabi la temporada, sobre aquest afer. Al vídeo -reproduït per tots els mitjans esportius de l´Estat- s´escolten uns insults dirigits als aficionats blanc-i-vermells que provoquen riallades. Molt trist que uns jugadors que són uns privilegiats del futbol tinguin aquest tipus de comportament, que no els beneficia en res.

Però l´entitat té molts anys d´història i ha passat moments prou complicats fins a arribar aquí. Avui el Girona FC, gràcies al seus dirigents, a la planificació dels tècnics i a la plantilla, té un futur per endavant que il·lusiona no només els socis, sinó tots els futboleros de les comarques gironines. Només pensar que la temporada vinent els Ronaldo, Messi o Neymar jugaran a Montilivi ja fa somniar. I a més el club té prou gent qualificada com per preparar un equip competitiu per a la Lliga Santander.

Gaudir d´un equip de futbol a la màxima categoria és un plus a tots nivells. Difícilment les comarques gironines podrien aconseguir més ressò. En dues ocasions consecutives es perdé aquesta oportunitat, però ara més que mai és a l´abast i no es pot desaprofitar. Significa un triomf important del futbol a casa nostra, una il·lusió col·lectiva que ni els socis més vells s´havien imaginat i una injecció econòmica que no només repercutirà al club, sinó que se´n beneficiarà el conjunt de la societat local i comarcal.

És normal que la gent pugi al carro quan les coses va bé. Sempre ha estat així i si no que ho preguntin a Can Barça, que en la final de Copa de dissabte va haver de retornar un munt d´entrades a la Federació Espanyola, perquè els seus socis no van voler viatjar a Madrid. El desastre de la Champions i la pèrdua de la Lliga de ben segur influïren perquè milers d´aficionats blaugranes «passessin» olímpicament del seu equip.

I aquest moment històric el Girona FC l´ha de saber aprofitar per estructurar una entitat que de debò tingui pes a la ciutat i a les comarques. No només quant a l´equip professional, sinó pensant en un bon planter de joves promeses, en una fundació que treballi temes socials i en un munt d´activitats que es poden escampar arreu de la geografia gironina.

Sense anar gaire lluny, podem veure com clubs com l´Alabès, l´Eibar, el Leganés o el Vila-real són de Primera, amb uns directius que saben gestionar i que no perden els trucs, malgrat el grapat de milions que arriben gràcies als drets televisius. Però mai no es pot deixar de banda els socis i els seguidors. Encara que siguin pocs i modestos, són els autèntics herois que pateixen a l´estadi amb els resultats de l´equip.

Montilivi té una altra fita històrica la propera jornada. A les ­darreres temporades no s´assolí el cim per molt poc. Però ara hi ha la tercera oportunitat. Possiblement serà molt difícil trobar-ne un altra tan clara com aquesta. Fer pinya és obligat en aquest moment històric i Pablo Machín té ja prou experiència a la categoria com per saber afrontar aquest repte amb èxit. I els socis i aficionats segur que no fallaran.