«Nolens volens"

30.05.2017 | 11:09

En la darrera setmana, la tensa relació entre el govern de la Generalitat i el Govern central s´ha visualitzat amb les cartes creuades de Carles Puigdemont i Mariano Rajoy. Una correspondència epistolar que passarà als annals polítics del nostre país per la fal·làcia d´una voluntat de diàleg inexistent, la inconsistència jurídica d´un referèndum pactat i la pobresa dels arguments al servei de posicions polítiques enquistades.

El seu contingut, farcit de frases altisonants, es resumeix en un desafiament entre institucions que s´ufanegen de tenir tots els trumfos a la mà. Cadascun dels participants fa seva la locució llatina nolens volens, que es pot traduir per «tant si vols com si no vols».

Així l´Honorable Carles Puigdemont sol·licita negociar un referèndum d´autodeterminació que s´ha de fer, agradi o no, de manera voluntària o a la força.

En la resposta del president Rajoy, a l´estil nolens volens, s´assenyala que la proposta és fora de la legalitat que emana de la Constitució i de l´Estatut de Catalu­nya i que, per tant, no és possible fer cap referèndum d´independència.

Hi ha, però, una tercera carta oberta de les diputades i diputats de la CUP-Crida Constituent per exigir al president de la Generalitat que no esperi ni un minut més per convocar el referèndum. El seu nolens volens és taxatiu: «només obeirem la nostra convicció mesella de posar les urnes per decidir col·lectivament si proclamem una República i, darrere seu, obrim el procés constituent». I «amb la mobilització de tothom, permanent, persistent i desobedient quan calgui, defensarem el referèndum..». Obliden que el procés independentista està liderat per una elit política al servei d´interessos econòmics?

En un tres i no res l´Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l´Associació de Municipis per a la Independència (AMI) han demanat al govern que proclami la data i la pregunta del referèndum que preservarà «amb una mobilització ciutadana, si cal sense precedents i persistent».

Pablo Iglesias, el líder de Podem, en un nou acudit, ha declarat que «un referèndum unilateral és una mobilització legítima». Embolica que fa fort!
També el repudiat expresident Pujol crida a la mobilització dels «actius morals». Quin pocavergonya!

S´obre una etapa de mobilització permanent? Esperem un xoc de trens? De fet, hi ha una locomotora a tota marxa cap a un incert futur, amb conductors cridant: «Més llenya! És la guer­ra», imitant Groucho Marx en la pel·lícula Els germans Marx a l´Oest.

Sembla que els governants volen ficar tota la llenya a la caldera perquè el tren no s´aturi.

No s´adonen que, en els vagons atrotinats, hi viatgen set milions i mig de catalans

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema