Problemes psicològics

30.05.2017 | 11:09

Vaig veure la foto d´un ratolí a qui havien trasplantat el cap d´un altre sense eliminar l´original. Un ratolí amb molt de cap, vaig pensar, mentre els meus ulls lliscaven cap a la notícia. El cap del donant va viure 36 hores durant les quals va dur a terme les funcions de qualsevol cap. Ignorem com es va comunicar amb el ja existent, si va arribar a produir-se la comunicació, o si es van posar d´acord per, a l´hora de gestionar el cos, cedir-se alternativament els comandaments. La idea platoniana o platònica del «jo» com a mer passatger del cos s´aferma en la ficció i en la realitat. En la ficció, amb la pel·lícula Déjame salir, de gran èxit, i en la realitat amb experiments com el citat més amunt.

Un dels neurocirurgians responsables de l´assaig assegura que en uns mesos podrà dur a terme un trasplantament de cap humà a un cos sa que l´hagi perdut. Després de l´operació, al pacient se li induirà un coma d´un mes, a fi que no es mogui, i després se´l despertarà amb el nou organisme, al qual haurà d´adaptar-se amb exercicis de rehabilitació. Si el cos ha canviat de conductor, el més lògic és que el nou xofer s´acostumi a la duresa de l´embragatge o a les particularitats del canvi de marxa. I la identitat? La identitat resideix en el cap, és clar, però alguna cosa influeix el cos. Hi ha gent que canvia de caràcter quan fa el salt d´un Seat Toledo a un BMW. O viceversa.

Acceptem ja com a normals els trasplantaments de fetge, de pàncrees, de ronyons, de cor. Un fanàtic del Reial Madrid pot viure sense problemes amb el fetge d´un seguidor de l´Atlètic. I un militant del PP amb un pàncrees d´un del PSOE. Les vísceres (tot i la mala fama d´allò «visceral») no coneixen colors. El seu treball és purament tècnic i el realitzen allà on les col·loquen si les condicions són les que han de ser. Ara bé, un cos, un cos sencer, des del coll fins als peus, amb el seu estómac i els seus intestins i els seus alvèols pulmonars... Part de la subjectivitat de cadascú té a veure amb el cos que li ha tocat. Crec jo. Per aquest motiu es tracta d´un trasplantament amb complicacions psicològiques que no tenen els anteriors. De moment, a mi, la imatge del ratolí m´ha trasbalsat una mica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema