Un dia de felicitat

31.05.2017 | 10:59

Per circumstàncies que no venen al cas, recentment vaig estar un dia sense mòbil. No va ser una opció voluntària, sinó que va ser l´aparell (telefònic) el que va deixar de funcionar i va obligar el seu propietari a estar-se 24 hores sense ell. La primera reacció no va ser, però, gens conciliadora: l´anunci que el mòbil s´havia d´estar 24 hores senceres a l´UCI tècnica em va provocar una visible angoixa, talment com si hagués d´estar-me tot aquest temps hibernant en uns llimbs mentre, entre llàgrimes i gotes de suor, clamava per la connectivitat que serveix de garant de la meva existència. Les primeres hores van ser una reproducció sistemàtica d´aquest estadi inicial. Actuava com si el mòbil encara hi fos, notava vibracions inexistents i tons imaginaris. M´enduia la mà a la butxaca per agafar-lo, feia el gest de buscar un endoll amb la mirada. Em venien ocurrències inèdites per compartir a les xarxes i sentia la imperativa necessitat de trucar a persones constantment ajornades. Això, deia, al principi. Quan vaig acostumar-me al silenci, a la falta d´intromissió virtual, a la constatació que la vida continua, vaig entrar en un espiral creixent de felicitat. Els bioritmes vitals havien baixat, em tornava a notar el cos i les extremitats, i fins i tot em semblava que el temps s´havia alentit. Em sentia aïllat, però no s´acabava el món. No passava res per no interactuar amb aquest estrany entorn virtual que ens hem creat, i anava pel carrer amb una impetuosa energia, observant els caps cots de la resta de vianants, absorts en una finestreta que els distreu del que tenen davant dels morros. Vaig dormir sabent-me genuïnament sol, sense servituds quotidianes. Em vaig despertar en pau, perquè no havia de comprovar res al mòbil ni pensar a agafar-lo en sortir de casa. Va ser un dia de felicitat, sí. Aquella tarda vaig anar a recollir-lo. Quan el tècnic me´l va mostrar, m´hi vaig abraonar (al mòbil, no al tècnic) com si fos el clímax d´una tensió sexual irrespirable. El vaig agafar ben fort, vaig somriure. El vaig engegar: em semblava un reinici gairebé metafísic. No vaig perdre el temps: like, love, sent, RT, FAV. Estic molt cardat. Ho estem tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema