La proximitat no és un concepte geogràfic sinó mental. Convé recordar-ho ara que ens ha agafat per parlar de «premsa de proximitat» o «comunicació de proximitat» allà on abans parlàvem de premsa, ràdio i televisió locals i comarcals. Se suposa que ens interessa allò que ens és proper i que la curiositat pels esdeveniments augmenta amb la distància geogràfica, però ja fa temps que allò que ens és proper no és necessàriament allò que tenim a prop.

En un llibre que em van fer llegir el primer curs de carrera, l´autor explicava que l´interès informatiu compleix les regles de la perspectiva: la dimensió aparent d´un objecte és inversament proporcional a la seva distància de l´observador. I ho demostrava estudiant l´espai de portada que la premsa regional francesa va concedir a l´engegada d´un giny volador a Tolosa de Llenguadoc. Els diaris de la zona hi dedicaven tota la primera pàgina, mentre que els del nord de l´hexàgon amb prou feines ho esmentaven en una nota breu. Semblava, doncs, que el principi havia estat demostrat.

Però, si fos així, algú pot explicar per què hem dedicat tants esforços informatius a l´atropellament de fa uns dies a Times Square? Saben quina és la distància entre el centre de Barcelona i la famosa cruïlla novaiorquesa? 6.162 quilòmetres. Però se li va dedicar quasi la mateixa atenció que si els fets haguessin passat a la península Ibèrica, i no gaire més que si haguessin tingut per escenari una població perifèrica de Catalunya. Nova York està a la mateixa distància de Girona que Islamabad, Karachi o la capital de Somàlia, Mogadiscio. Damasc està la meitat de lluny. Quina repercussió informativa hauria tingut la notícia que un vehicle fa un mort i una desena i mitja de ferits en un atropellament? Però Times Square, a més de sis mil quilòmetres, és un indret que ens resulta d´una gran «proximitat», perquè és el cor turístic de Nova York, que també percebem com una ciutat «pròxima» i coneguda.

Tots els mitjans informatius generalistes són «de proximitat» perquè parlen de coses que la gent sent com a properes, amb independència dels quilòmetres que ens separin del lloc dels fets. Perquè ens passem el dia veient-ho al cine o a la tele, perquè és una temàtica compartida o perquè apel·la a una sensibilitat coincident. I els mitjans que parlen de coses que resulten «llunyanes» a la majoria, encara que passin al costat de casa seva, no tenen audiència.