Canvi de vies

«Per estalviar-se problemes posant noms als carrers, en algunes ciutats del món van preferir els números i les lletres»

01.06.2017 | 10:06

A Girona tenim en marxa una comissió per revisar els noms de les vies públiques i ja han transcendit alguns dels personatges que tindran l´honor post-mortem de tenir un ­carrer dedicat. Gairebé un 80% seran dones a proposta de la Secció d´Igualtat de Gènere, la Xarxa de Dones i la regidora Pèlach, de la CUP. El criteri no l´he acabat d´entendre i em sap greu qüestionar-lo perquè és sabut que les feministes sempre tenen la raó.

Al costat d´una figura rellevant de la cultura gironina com va ser na Francina Boris, han triat la Caterina d´Ortafà, una noble del segle XV qui, amb Girona assetjada, va trair els dels seu bàndol per tal de salvar les seves pertinences. En nom de la igualtat de gènere, han admès la Simone de Beauvoir però no en Jean-Paul Sartre, ben estrany perquè tots dos tenien en comú de viure a mil quilòmetres d´aquí. D´estrangeres n´hi ha un grapat, patums d´una ideologia en concret. Algunes, abans tindran un carrer a Girona que una entrada a la Wikipedia anglesa. És qüestió de gustos, és clar, però trobo a faltar l´admirable Elionor d´Aquitània, amb estrets vincles culturals i familiars amb les nostres terres, més propera i exemplar que la Isabel de Castella. O la Nina Simone, qui tenia un ideari més coherent i una sensibilitat musical més agraïda que no pas en John Lennon, encara que ell té uns jardins al seu nom i ella no. Ha caigut per fi el poeta Marquina però d´altres homes que no han superat la prova del temps continuaran vigents al nomenclàtor. Per exemple, haurien de saltar tots aquells psicòpates enfollits que durant la guerra del Francès es van enfrontar al millor exèrcit del món sacrificant en va la vida de milers de gironins. I d´altres, significats en el seu temps per fets que ara són negligits. Un avís per no dedicar carrers a persones que fruit de la conjuntura política actual, el mal tràngol d´una mort recent o la coacció insofrible de qui creu tenir sempre la raó, calgui descavalcar d´aquí a quatre dies. Apart, hi haurà un carrer dedicat a la Constitució Catalana. A quina? Ningú no pot saber del cert si en tindrem cap en el futur. Hi ha altres rareses que també segueixen criteris que no he sabut desxifrar. Per estalviar-se problemes posant noms als carrers, en algunes ciutats del món van preferir els números i les lletres. A Girona, la saviesa popular sol ser més fiable que les decisions polítiques capricioses i així seguirem esmentant el carrer del Zara, la plaça de Can Vidal o allà on hi havia hagut el Nummulit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema