El número és de bon recordar, 221 són els municipis de les comarques gironines. Són els que pesen, compten i determinen els destins de la substància vital que va passant de generació en generació. No seria vàlid mirar-se, només, un punt geogràfic que és tingut com a capdavanter.

Els municipis gironins mereixen, en el seu conjunt, un reconeixement profund i una mirada atenta. Els vincles naturals i socials que uneixen cada comunitat tenen un valor de referència que ens ha de moure a la descoberta. A molts municipis, per la seva dimensió, els ritmes poden anar a la mesura humana; allò de la proximitat es viu com un valor de qualitat, l´estima del veïnatge es realitza per via natural. I tot això dona el fruit d´una convivència que pot fer denteta a les ciutats grans.

Quan un poble emprèn l´edició de la seva revista local s´aprecia llavores la importància dels detalls, llegim la constància de les seves aspiracions, l´acta del dia a dia de les seves activitats, els projectes sempre en espera. Una revista local és el pàlpit del vertader país. Avui obrim una d´aquestes revistes: Parlem de Sarrià. La primera anotació que caldria fer ja es pot citar del seu article editorial: «La revista forma un pòsit del que és i ha estat Sarrià, amb la seva gent, amb el nombre de veïns i veïnes voluntaris que es mouen perquè Sarrià, des de tots els punts cardinals de la població, sigui un poble amb un magma interessant.» A les pàgines de la revista es té notícia dels darrers mesos d´activitats i realitzacions de tota mena. Un article de fons de Josep Brugada honora aquest número de la revista i ens interpel·la en aquests moments històrics: «Catalunya en una cruïlla?». El Consell de Redacció es completa amb Joaquim Carreras, Roger Casero, Angel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M.Sansalvador i Isabel Vidal. Parlem de Sarrià presenta notícies del desitjat Institut de secundària, en llarga lluita; de la Fira del Paper, en la seva veterania de 18 edicions; de les indústries instal·lades aquí antiguament; notícia d´una excel·lent via verda que mena cap a Girona, molt benvinguda.

Sarrià sempre té un bon paper i una bona partitura a la representació de l´obra de la vida, la seva, cada dia més intensa i esperançada. Una revista és una àgora, una plaça pública, com també diu el seu article editorial. La fe de vida dels pobles que integren les comarques no acostuma ocupar els primers titulars dels mitjans de comunicació, en general. Tampoc no funciona gaire que un informador passavolant n´escrigui quatre coses a correcuita. Una revista pròpia és l´ideal, que pugui sortir precisa, des del mateix forn, càlida, per ser feta amb el cor i ben editada.

Aquest número de Parlem de Sarrià té 86 pàgines, de brillant compaginació. Cal escampar una felicitació a tots els responsables i ensems recomanar-ne la seva difusió entre aquells municipis que encara no editen una revista local. És de gran importància fer arribar als ciutadans la gran lliçó de treball, el vertader compromís cívic, sovint silenciós i desconegut entre llums i ombres del quotidià, a cops d´horaris i calendaris de les persones, amb uns propòsits pletòrics de voluntats i esperits constructors del millor, tot trenant projectes i records.