A la universitat canadenca de Guelph, un alumne es va ofendre perquè va sonar la cançó Walk on the wild side. Va considerar l´estudiant que ser transsexual no és «caminar pel costat salvatge». Qualsevol pot ofendre´s. És d´allò més senzill: més fàcil que admirar i més immediat que reflexionar.
A la Universitat van donar la raó a l´alumne en lloc de donar-li els coneixements per entendre la societat de 1973, quan Lou Reed va fer la cançó. Una victòria de l´estupidesa sobre el coneixement que la universitat no es pot permetre.
Walk on the wild side és una cançó que explica la història d´un transvestit, una puta i un xapero que van a Nova York per poder viure com volen. Els personatges estan inspirats en tres membres de la Factory d´Andy Warhol que es van reconèixer, encantats, en els versos. Llavors era molt incorrecte només anomenar aquest tipus de situacions humanes que requerien l´enorme valentia de caminar pel costat salvatge perquè a cap dels tres se´ls deixava viure al costat enjardinat.
No s´anomenaven aquestes situacions davant de les persones intolerants. A Espanya només es parlava d´ambients així entre amics, mai davant d´una autoritat: un capellà, un policia o un regidor. Ni de la tia Frederica, que complia les tres funcions d´autoritat en l´àmbit familiar.
La societat ha avançat (no tant per a les prostitutes) però l´homosexualitat, la transsexualitat i el transvestisme es poden exercir sense acabar a comissaria per transitar pel costat salvatge. L´avanç general seria que ni homes ni dones, sigui quina sigui la seva tendència sexual o asexual vulguin ser la tia Frederica contemporània, ni aquí ni al Canadà.
