Una de les figures més característiques de la societat catalana és la de l´enterat, el coneixedor de l´entrellat, del que es cou, del que passa. A la política, a la cultura, a la societat... on us plagui. Ramon Iglesias, bon observador de la realitat, ens explica el debat actual entre els enterats del món polític: Es busca a qui penjar la llufa del fracàs del «procés». Quants números li toquen a en Carles Puigdemont? Quasi tots, diuen.

El seu partit el veu com un element aliè -ell mateix se n´ha allunyat-, ERC té projecte propi i li és útil un ase que rebi els cops, la CUP vol fer la revolució nacional i socialista i ell juga el paper d´heroi patriòtic -reeixit o fracassat- que no espera més recompensa que el fervor públic i la pensió vitalícia de president de la Generalitat.

Però, amb el fracàs del procés, serà Puigdemont qui es penjarà la llufa o ens la penjarà a tots plegats? Sols cal una mica de temps i veure fins a quin punt volen carregar d´èpica el fracàs d´un propòsit que tots sabíem i sabem fracassat, per saber els costos que tindrà per als catalans i les seves institucions.

L´actual president de la Generalitat ha dit per activa i per passiva que no té un pla B al de la secessió. Per convicció? Si de les mancances en volem fer virtut, ho podem dir així. La realitat? És home d´un sol propòsit. No pensa què hauria de fer si les coses canvien o hi ha dificultats. Els canvis l´agafen, parlant de pressa i malament, amb els pixats al ventre. Els gironins ho sabem bé. La seva sortida de l´Ajuntament demostrà que no tenia previst cap pla si quelcom li impedia culminar els quatre anys de mandat. El relleu que improvisà provocà la campanya de publicitat més negativa per a la ciutat. Girona va ser riota general. Simplement, perquè és incapaç de preveure diversos escenaris ni de planificar gaire res.

A Catalunya, li planifiquen la «desconnexió» condemnada al fracàs, però a Girona ja sabem en quin desordre ha deixat coses que funcionaven i creixien bé, com l´oferta cultural i el turisme. Escoltant quatre íntims, sense preveure res i sense idees adobà el terreny per malmetre la convivència. Ara, a Catalunya, treballa a l´engròs.