El finançament del País Basc ha tret la grossa amb el conte dels pressupostos. Els senyors del Cs trobaven el pacte fiscal insolidari? Doncs ara callen. Tornen als bascos 14.000 M € de la quota dels darrers anys i els rebaixen la quota anual de solidaritat en 500 M €. Rajoy i Andoni Ortuzar, president del PNB, ho segellaren el matí del 3-V i Aitor Esteban, portaveu del grup, ho va fer públic poc després. Qui ho diu que la pau no es compra? Imagino comentaris entre gent del PNB i PP: «¿Qué quieren? ¿Que suban los abertzales y tengan el problema catalán doblado?» Un pacte per anys: més enllà dels xiprers d´ETA.

El País Basc rep més del doble que Catalunya i més del doble que la mitjana de les comunitats de règim comú. Cap partit estatal ni cap comunitat autònoma no se´n sorprèn. Cap no reclama tenir el mateix tracte que els bascos. Ningú no s´escandalitza. Els dirigents del PP i el PSOE, dins i fora del País Basc, ho veuen natural. No hi ha cap acusació d´insolidaritat tot i que el País Basc tenia el 2013 el 131 per cent del PIB per càpita espanyol (la segona comunitat més rica després de Madrid) i en canvi era (i és) receptor net de recursos de l´Estat espanyol. En canvi, la més petita insinuació que Catalunya hauria de rebre un tracte millor és vista a tot l´Estat com a insolidària i inadmissible. Quan Rajoy va anunciar 1.880 M € en quatre anys per als trens de Rodalies de Barcelona, tota la premsa de l´Estat espanyol de l´Ebre en avall s´esquinçà les vestidures! A la famosa Y del TAV basc hi aniran a parar 3.380 M € fins al 2023, amb connexió amb França el 2025, i aquí no passa res encara que el TAV no vagi més enllà de Perpinyà.

Les dades de finançament públic per comunitats autònomes -ara cuentas públicas territorializadas (CPT)- les està publicant el ministeri d´Hisenda des del 2014 (per a l´exercici del 2011). La darrera publicació (del 2016) correspon a l´exercici del 2013. En publicar-se en ple estiu, va passar força desapercebuda per a l´opinió pública. En canvi, els resultats són força espectaculars. Cal subratllar que les CPT distribueixen la despesa segons el criteri que els seus autors apliquen de «a qui beneficia». Això es concreta en el fet que molta despesa estatal que s´esdevé a Madrid es reparteix per totes les comunitats autònomes. El saldo de la comunitat autònoma de Madrid sembla molt pitjor del que realment és, i el de totes les altres una mica millor. Feta aquesta advertència, que implica que les xifres que aporten estan esbiaixades per minimitzar el dèficit fiscal català (queda reduït al 4,5% del PIB), els autors de les CPT calculen, entre moltes altres variables, la magnitud que més ens pot interessar: el finançament regional en euros per càpita, a competències homogènies i a igualtat d´esforç fiscal. Per al 2013, la mitjana espanyola és de 2.155 euros per càpita. Les comunitats autònomes de règim comú obtenen 2.030 euros per càpita. Catalunya n´obté 1.973. Les comunitats autònomes de règim foral n´obtenen 3.965; el País Basc, 4.170. He extret aquestes dades d´un article d´Albert Carreras que havia estat secretari, crec, del conseller de Mas-Collell, publicat el 3-V. No hi ha cap acusació d´insolidaritat tot i que el País Basc tenia el 2013 el 131 per cent del PIB per càpita espanyol i en canvi era (i és) receptor net de recursos de l´Estat espanyol.

Com diu un meu amic basc, «ens sabem posar la boina per anar a l´Aberri Eguna i la corbata per negociar amb Madrid.» Deien que el País Basc no es podia comparar amb Catalunya perquè era molt més petit. Segur? Té una població de 2.189.534 habitants, que és el 29% de la de Catalunya. A més, té un volum de finançament autonòmic que és el 211 per cent del de Catalunya. Si el País Basc rebés el mateix tracte que Catalunya, obtindria 4.760 milions d´euros menys. Si aquest import es distribuís entre totes les comunitats autònomes, permetria millorar el finançament de totes en un 5%. Si Catalunya rebés el mateix tracte que el País Basc, obtindria 16.293 milions d´euros més (una xifra equivalent a la del dèficit fiscal avaluat segons el flux de caixa i neutralitzat pel dèficit).

Aquesta privilegiada asimetria amb Catalunya resulta més que escandalosa, especialment en tractar-se de dues comunitats amb un caràcter nacional indiscutible, amb un reconeixement especial en tots dos casos a la Constitució espanyola. Catalunya disposa d´un 40% menys de pressupost per fer polítiques socials. La hipocresia del PP i el PSOE arriba al sarcasme quan parlen d´igualtat dels espa­nyols. Els prejudicis contra els catalans i contra Catalunya a tot l´Estat són massa profunds perquè tots els ciutadans de Catalunya no reaccionin davant un tracte tan injust. Els que encara no tenen clar si votaran sí al referèndum han de tenir-ho molt present.

Just el mateix dia es va saber l´informe del MIT sobre el magatzem de gas Castor creat sols a 22 km d´Alcanar (Montsià) i Vinaròs (Baix Maestrat). Costà 600.000 € i arribava a les mateixes conclusions que els experts de les universitats espanyoles (o l´Institut Geològic i Miner d´Espanya que havia arribat ales mateixes conclusions el 2014). Les injeccions de gas del 2013 foren les causants dels terratrèmols en la falla d´Amposta. No es pot tornar a introduir-hi gas sense perill. El ministre Álvaro Nadal declarà que extreure´l també era perillós i que la plataforma es mantindria sense desmantellar-la. Als 3.500 M € de cost, que gràcies a la clàusula del 2008 (avalada per Magistratura el 2013), caldrà indemnitzar caldrà afegir-n´hi 30M € de manteniment anual, quan hi ha geòlegs que asseguren que el pot segellar amb ciment i problema acabat. El Govern espanyol ja va pagar el 2014 una indemnització i de 1,350,7 M € als promotors, Escal UGS, en què participa majoritàriament ACS de Florentino Pérez. Mantenir-lo sense desmantellar-lo té un cost afegit de 15 M €. Encara que el Tribunal Suprem el 2013, ratifiqués la legalitat de la clàusula, però a la vegada afegís a la sentència que «en cas de negligència o engany», es podria deixar de compensar els propietaris del Castor, totes les factures les pagarem durant 30 anys als rebuts del gas, què s´hi juguen? Com deia Josep Capar­rós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita: «El magatzem Castor es va instal·lar amb nocturnitat i traïdoria». I és que no sabem ni els responsables públics que van obviar informes que alertaven de riscos.

Tan difícil és demanar quins responsable van donar llum verd de viabilitat a aquell projecte? Ser-hi, hi són. Com hi ha de ser en les obres de la Línia 9 del metro i a les de la barcelonina plaça de les Glòries. Caldrà impulsar els polítics a fer la seva feina?